Només a la zona de les muntanyes de Prades es calcula que hi ha gairebé 1.000 espècies de bolets. Una xifra comptabilitzada per l’Associació Micològica de Tarragona, que des de 2004 treballa amb l’objectiu de donar a conèixer a la ciutadania el món dels bolets i el seu valor.

Des de l’entitat, i en paraules del seu president, Fernando Segura, destaquen que “els bolets valen perquè els boscos creixin, tinguem oxigen i per descompondre tota la matèria vegetal”. En moltes ocasions, però, els bolets s’associen de forma directa a la gastronomia. Una tradició que sorgeix de temps passats, quan la recollida de bolets era una necessitat alimentària, i que s’ha convertit en una afició. “És cert que gastronòmicament venen molt de gust, tenen una gamma d’olors i gustos impressionants”, comenta Segura.

Una tradició cada cop més estesa

El president de l’Associació Micològica de Tarragona constata la tradició boletaire a Catalunya, cada cop més estesa, i sobretot pel que fa a la recollida de la varietat dels rovellons. És ara, però, quan els aficionats comencen a descobrir la resta de bolets, en part gràcies a la implicació d’entitats com la que dirigeix. En aquest sentit, veuen que “hi ha bolets tot l’any, a l’estiu, la primavera i la tardor”. Fins i tot, n’hi ha algun a l’hivern que serveix per descompondre la matèria orgànica dels boscos.

Imatge de l’exposició de l’any passat

Un altre tema sobre el qual incideix l’associació és la diferenciació entre bolets comestibles i tòxics. Fernando Segura destaca que “és un concepte molt important i que cal tenir clar; nosaltres diem quines espècies es poden menjar i quines no, a més del que et poden produir”. Parlem des d’una simple gastroenteritis, fins a la pèrdua d’un ronyó o, en casos extrems, fins i tot la mort. “Algunes són molt perilloses”, alerta Fernando Segura.

Trobades, cursos i exposicions

D’aquesta forma, l’Associació Micològica de Tarragona té un vessant pedagògic i l’ofereix mitjançant cursos, xerrades, o col·laboracions amb els centres cívics de Tarragona i centres educatius. Tots els dimarts es reuneixen a l’institut Vidal i Barraquer per parlar sobre la temàtica boletaire, visualitzar espècies o atendre les consultes de la ciutadania. També organitzen sortides a la muntanya, obertes al públic. Serveixen per “gaudir de la natura i conèixer nous bolets, així com diferenciar-los dels que són tòxics”.

D’altra banda, els dies 7 i 8 d’octubre al Pati Jaume I organitzen la XII Mostra de Bolets de Tarragona. L’associació explicarà tot allò que interessi sobre el món dels bolets i presenciar bolets reals per tal de conèixer de primera mà les seves característiques i propietats. En total, s’hi podran veure prop de 150 espècies.

Una collita més “curta i tardana”

Segura preveu enguany “una temporada boletaire estranya”. Afirma que si es mantenen aquestes temperatures i la manca d’aigua “tot plegat serà semblant als anys anteriors pel que a fa a quantitat, però la collita serà més curta i tardana”. Com en molts altres elements, el canvi climàtic afecta de forma directa els bolets. Tot plegat s’ha desplaçat en el temps, com també els gèneres que hi creixien.

Una de les trobades setmanals de l’Associació

Quines són les millors zones del territori per a la recollida de bolets? El Fernando té clar que per la recollida tradicional al Camp de Tarragona, la de rovellons, la Mussara i Prades, tot i que també es poden trobar en altres indrets. “Tothom té el seu raconet i omple el cistell de rovells”, bromeja Segura. El president de l’associació ressalta que a Tarragona existeix una zona d’hivern com és el Bosc de la Marquesa. Allà hi troben “exemplars preciosos, no comestibles, que no es donen a la resta de la demarcació”. Malgrat tot, explica que fins a finals de desembre, i inclús gener, s’hi poden recollir fredolics.

Fernando Segura reconeix que la recollida de bolets s’ha massificat en els darrers temps, sobretot després de la pandèmia de la covid-19. Explica que, a voltes, “visitem la muntanya i ens cau l’ànima als peus de veure en l’estat que es troba i, si tot continua així, és normal que s’apliquin restriccions”. Per Segura, és molt important recordar “que els bolets ajuden a fer créixer els arbres”. La massificació ha portat, doncs, a aquestes restriccions i “els culpables som nosaltres, la ciutadania”. “El que intentem inculcar a la societat és el nostre comportament vers la natura i la muntanya”, conclou.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Associació Micològica de Tarragona