Una cultura tan propera i desconeguda a la vegada

El tarragoní Josep Maria Saturnino va iniciar l’any 2014 un projecte vinculat a la comunitat gitana de la Part Alta. La seva intenció era publicar un llibre que va veure la llum aquesta passada Santa Tecla, sota el nom de Gitanos de la Part Alta de Tarragona.

Saturnino detalla, al llarg de deu capítols, l’any d’arribada dels gitanos a Catalunya i les nombroses lleis repressives en contra seu, així com l’evolució de les feines del col·lectiu, la importància de la família, la tasca del Consell d’Ancians, en substitució del patriarca o la rellevància de la religió, entre molts altres temes. Així mateix, posa èmfasi de la seva participació en les festes locals com a portadors dels Gegants de la Ciutat i del Negrito i la Negrita i, arran d’aquesta afició, la creació de dues colles geganteres més: la del Casc Antic i la del passeig Torroja.

“La gran desconeguda”

Per a Josep Maria Saturnino la cultura gitana és, a la vegada, molt propera però “una gran desconeguda”. “Els gitanos i les gitanes de la Part Alta viuen permanentment en aquest indret històric des de finals del segle XVIII, tot i que als volts de 1431 ja rondaven per aquestes terres”, comenta. Per tant, i en paraules de l’autor del llibre, “es pot dir que són tarragonins de soca arrel”. En aquest sentit, rebla que a voltes “desconeixem la seva vida real, sovint oculta darrere els tòpics i distorsionada pels prejudicis encara existents a la nostra societat”.

L’autor del llibre és un apassionat dels viatges, sobretot del sud-est asiàtic, per endinsar-se en les seves cultures. Aquest afany per saber d’altres cultures, el va motivar a emprendre aquest projecte, amb l’objectiu de donar a conèixer la singularitat de la comunitat gitana de la Part Alta.

“Un bon dia un conegut em va dir: Per què no fas un llibre amb temàtica de Tarragona?”, recorda Saturnino. Li va suggerir parlar dels gitanos de la Part Alta. Durant un temps va estar rumiant amb aquest envit, fins que es va adonar que “coincidia amb els meus anhels de descobrir noves cultures”.

Una experiència directa amb la comunitat gitana

Valora l’experiència directa amb els gitanos de la Part Alta “com a molt positiva”. “Treballar amb el col·lectiu gitano representa haver-se d’adequar a la seva manera d’entendre i organitzar el temps, a la qual els paios no estem acostumats, perquè vivim una vida a un ritme més trepidant”, afirma el Josep Maria, el qual afegeix que “és per això que aquest llibre ha tardat gairebé nou anys en veure la llum”.

Gitanos de la Part Alta de Tarragona va ser presentat en el marc dels actes de Santa Tecla. L’autor recorda que “les escales que porten al pla de la Seu i les vores de la plaça de les Cols es van omplir de públic”. En total, unes dues-centes persones, entre les quals, una seixantena eren gitanos i gitanes. “Paios i gitanos compartint l’auditori”, bromeja.

Després de la presentació pública, Josep Maria Saturnino assegura que el llibre està tenint “una molt bona rebuda en la societat paia i, sorprenentment, també en la comunitat gitana”. “Cal dir que és un treball documental, amb fotografies i textos i, precisament aquest fet, converteix el llibre en únic, no n’hi cap altre com aquest, diu.

El llistat de coses i aspectes que ha descobert Saturnino durant la redacció del llibre seria “interminable”. El que sí que pot dir és que les falses creences i els tòpics que enterbolien la seva ment i li creaven una visió errònia i esbiaixada de la població gitana han desaparegut per complet.

Josep Maria Saturnino va ser l’autor de l’exposició fotogràfica giTanos-giTanes, el passat 2021. Tot i això, detalla que la mostra de fotos “és una conseqüència prèvia del propòsit del llibre”, com també ho va ser la que es va presentar al 2017, que sota el nom Som gitanos, mostrava els Gegants de la Ciutat, el Negrito i la Negrita i “els seus portadors de sempre”

Text: Josep Gallofré

Imatges: Josep Maria Saturnino