La nit de dissabte dia 18 al diumenge dia 19 d’octubre de 1930 el riu Francolí es va desbordar degut a les intenses pluges caigudes. Els diaris locals van fer una cobertura excepcional de la catàstrofe i van editar-ne números extraordinaris el dilluns dia 20 (en aquella època el dilluns no es publicava premsa). Segons les informacions, la tarda del dia 18 ja es deia que el Francolí estava creixent d’una forma alarmant. Hores més tard, ja de nit, la Part Baixa i el barri del Serrallo estaven inundats i completament a les fosques. Les paraules que es poden llegir als mitjans de comunicació són d’impotència, ràbia i desesperació en veure les dificultats per accedir als llocs on les famílies demanaven auxili veient que l’aigua anava pujant de nivell.

Expliquen que es van viure moments molt angoixosos entre la mitjanit del dissabte i les primeres hores de la matinada del diumenge. L’aigua arribava a l’alçada del sostre de les plantes baixes i, tot i sentir els crits dels veïns atrapats, era impossible arribar al lloc per rescatar-los. No havia arribat cap autoritat que donés ordres ni es disposava dels mitjans apropiats per posar a resguard els ciutadans que demanaven auxili. Era tanta la quantitat d’aigua que pel carrer Reial s’hi podia circular amb barca.

El llum d’una locomotora de tren que arribava a la ciutat va servir per localitzar i posar en un lloc segur diverses persones del barri.

Van produir-se vuit morts i dotze ferits. Els dies 24 i 25 el Diario de Tarragona publicava una esquela a tota plana recordant les víctimes mortals del desbordament: el matrimoni format per Juan Amat Gurí i Maria Recasens Punsoda; Vicenta Lapuyade Chaubel i els seus fills de 8 i 5 anys, Santiago i José M. Nadal Lapuyade i Cinta Pedrol Martí. També van morir el guàrdia de seguretat Antonio Santos Martín i el mariner Juan Garcia Dols, que van perdre la vida quan intentaven ajudar als afectats.  A la premsa es poden llegir els relats de com es van salvar diversos ciutadans i els esforços fets per molts altres per salvar les persones atrapades.

Les pèrdues materials també van ser molt nombroses. Les barraques i petites cases a la vora del riu van ser arrossegades pel corrent i tot el barri del Serrallo i Part Baixa van patir greus conseqüències. Els danys a la fàbrica de tabacs es van avaluar en 125.000 pessetes. Els jardins van quedar destruïts i les excavacions de la necròpolis, inundades. Algunes famílies s’hi havien refugiat a l’haver de marxar de les seves cases properes al Francolí. La direcció de la fàbrica va decidir no tornar a posar-la en marxa si abans l’Ajuntament no es comprometia a construir el mur de contenció, que ja s’havia d’haver fet amb anterioritat.

La gran quantitat d’aigua acumulada davant del Nàutic va fer que una part de l’equipament acabés ensorrant-se. A banda de les destrosses de l’edifici van perdre nombrosos objectes com mobiliari i vaixelles. Les pèrdues es van valorar en 150.000 pessetes.

Els rotatius també recullen la indignació i les queixes de la població per la manca de previsió de les autoritats tot i que, pel que sembla, s’havia avisat de la gran avinguda d’aigua que podia arribar a la ciutat a causa de les intenses pluges que havien caigut durant la tarda a la capçalera del riu. Tot i que la ciutat de Tarragona es va emportar la part més greu, des de Montblanc fins a la desembocadura la força de l’aigua va arrencar arbres i tot el que va trobar al seu pas.

A mode de resum del que va passar al número extraordinari del diari La Cruz del 20 d’octubre s’hi llegeix: “El riu Francolí, que regala i fecunda tot l’any i tots els anys les rialleres hortes, es converteix de temps en temps en un terrible assot devastador i homicida. Però mai com aquesta vegada se’ns havia mostrat cruel. Els danys son enormes, incalculables. Ponts arrossegats pel corrent, cases enfrondades, plantacions destruïdes, magatzems de vi amb els cups inundats d’aigua xarquinosa, bestiar ofegat, mercaderies dutes mar endins….i, sobretot, per damunt dels perjudicis i dels danys materials, aquestes pobres víctimes, vells i joves i criatures que en aquesta efemèride hi ha trobat inopinadament la mort!”

No va ser la primera ni l’última vegada que el riu Francolí mostrava la seva cara mes destructora.

Text: M. Elena Virgili Bertran, Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.
Fotos: Edifici del Nàutic ensorrat. Autor desconegut. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu /
Titulars de la premsa de l’època. Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona (BHMT).

Etiquetes: , , ,