Amb l’objectiu d’acollir a mares gestants que viuen en una situació d’exclusió social que dificulta la seva vida, i la del nadó, neix a Tarragona la Llar Natalis. El projecte va veure la llum el 2016, quan va obtenir el permís definitiu per oferir aquest tipus de serveis. La LLar Natalis és un projecte diocesà que es pot considerar gairebé únic a Catalunya i l’Estat espanyol. Està impulsat per l’Arquebisbat de Tarragona, amb la col·laboració de la Fundació Obra Pía Montserrat.

Els serveis de la casa estan assegurats gràcies a la presència d’una treballadora social i també a la tasca del voluntariat. María José Rueda és la responsable de voluntariat del projecte de Llar Natalis i es dedica a coordinar totes les persones que participen en els diversos programes de l’associació. Explica que actualment són 40 voluntaris, tot i que poden arribar a la seixantena en moments puntuals de l’any quan s’han de preparar les campanyes, com Nadal, Sant Blai o Sant Magí.

Espai a l’interior del centre per a les cures dels nadons

Els objectius de la Llar Natalis són afavorir en un clima acollidor i respectuós a les dones gestants i proporcionar-los una atenció integral, a més d’ajudar-les a superar la situació d’exclusió social en la qual viu alguna d’elles. Així mateix, també ofereixen la possibilitat de participar, col·laborar i coordinar tallers i serveis que faciliten la formació d’aquestes dones en aspectes bàsics com les cures a elles mateixes i al nadó. Una altra de les premisses importants del projecte és promoure la seva autonomia per millorar l’autoestima, integració social i laboral.

Ensenyar a fer currículums per entrar al món laboral

“Tenim diferents programes de formació adreçats a les mares segons les seves necessitats”, comenta Rueda. En aquest sentit, per exemple s’ofereixen cursos de català i castellà en diversos nivells com a suport. “Intentem sempre que sigui possible que les formacions les facin fora de la Llar”, diu. A més, si alguna dona no sap llegir i escriure se li dóna una formació bàsica. Posteriorment, hi ha una voluntària que els ensenya a fer un currículum, com s’han de comportar en una entrevista laboral i els hi ensenya a cerca feina a les xarxes social. “També tenim voluntàries que ajuden a les monges pel que fa a la cura dels nens quan les mares fan la formació”, detalla la responsable de voluntariat, qui afegeix que amb la Llar Natalis col·labora una fisioterapeuta i una osteòpata. Així mateix, les dones residents també són formades en “hàbits alimentaris, de comportament i de neteja”.

La Llar Natalis ofereix allotjament i manutenció per a totes aquelles dones gestants viuen una situació d’exclusió social. Les professionals que treballen a la casa els ofereixen una atenció materna integral i ajuda psicològica i social. La seva intenció no és cap altra que transmetre coneixements i hàbits saludables, a més d’informació i assessorament professional i laboral. Però encara existeix un fet més important: la convivència amb altres persones que viuen en situacions similars. D’aquesta forma es fomenta el respecte, la cooperació i l’ajuda mútua. María José Rueda explica que “són dones molt valentes que, malgrat el que estan passant, volen tirar endavant amb el seu embaràs”. “No veuen el fet de ser mare com una situació traumàtica, sinó el fet de no tenir feina, habitatge o la dificultat, per exemple, de les dones immigrants per aconseguir una situació administrativa reglada”, expressa Rueda.

‘Es creen vincles que perduren un cop surten de la Llar’

“Tota relació amb persones de diferents països , cultures, nivells d’educació i hàbits és complicada”, argumenta María José Rueda. A més, tal com detalla la responsable de voluntariat de la Llar Natalis, les dones arribades al centre “han tingut una vida marcada per dificultats socials, econòmiques o familiars, entre d’altres. D’aquesta forma, Rueda comprèn que “tinguin una baixa autoestima i un sentiment de rebuig social”. Per aquest motiu també compten amb una psicòloga voluntària que dedica a aquestes dones un matí a la setmana.

Per María José Rueda, la millor ajuda i les que fan possible aquesta convivència amb les dones que formen part del projecte són les monges que conviuen amb elles les 24 hores del dia i “fan de mediadores en qualsevol conflicte que sorgeixi”.

Pel que fa a la relació amb les dones i la seva sortida del centre en el futur, Rueda ho defineix com “un final feliç”. La satisfacció més gran per a ells és que, en la majoria d’ocasions, les dones que han passat per la Llar “segueixen en contacte amb el projecte a través de les monges i, algunes, entre elles”. “Es creen llaços que perduren en el temps i això és gràcies a la dedicació i tasca diària que es fa”, conclou.

Text: Josep Gallofré
Imatges: Llar Natalis