Rigoletto i el baríton Pau Vidal i Guinovart

Estrenada l’11 de març de 1851 al teatre La Fenice de Venècia, Rigoletto es divideix en tres actes. L’argument gira al voltant del rapte de Gilda, la filla de Rigoletto, bufó de la cort, per part del duc de Màntua. La música és de Giuseppe Verdi, i el llibret, de Francesco Maria Piave, i es basa en l’obra teatral Le roi s’amuse de Victor Hugo.

Verdi va adaptar l’obra de l’escriptor francès i va aprofitar l’ocasió per fer una crítica punyent de la societat burgesa i acomodada del moment. Aquest fet, que li va comportar molts maldecaps a causa de la censura, el va obligar a fer modificacions en el llibret tres mesos abans de l’estrena. Però l’obra també li va permetre gaudir de l’èxit, ja que, just l’endemà de ser representada per primera vegada, “La donna è mobile” ja es cantava pels carrers de la ciutat veneciana.

Doncs bé, tal com s’ha dit més amunt, aquesta no serà la primera vegada que l’òpera Rigoletto es representarà a Tarragona. Seixanta anys separaran els dos esdeveniments, però l’escenari serà el mateix: el Camp de Mart, i el context també: els Festivals d’Estiu.

L’any 1960, els espectacles, que llavors es deien Festivales de Tarragona, es van dur a terme del 12 al 21 d’agost. El Diario Español del 28 de maig de 1960 publicava sobre aquest esdeveniment:  «Los “Festivales de Tarragona”, todos los años, constituyen un éxito (…) merecen el refrendo popular y llenan, como número más importante de los festejos, buena parte del programa confeccionado por la Comisión Municipal. (…) El público se siente atraído y personas que normalmente no asisten a representación teatral alguna, en agosto, llegados los festivales, acuden puntualmente a la cita. Las magníficas condiciones del Campo de Marte, con el impresionante escenario del recinto amurallado y Torre del Arzobispo, reclaman teatro espectacular, de grandes masas, para imprimir mayor vivacidad al conjunto todo.»

Dintre del programa d’aquell any, i en concret el dilluns 15 d’agost de 1960, hi estava programada la representació de l’òpera de Verdi. El repartiment principal el formaven el tenor canari Alfredo Kraus, el baríton tarragoní Pablo Vidal i la soprano valenciana Ana Maria Olaria. La premsa del moment va publicar el 24 d’agost de 1960: «Estos tres artistas nos dieron un “Rigoletto” que quedará grabado con letras de oro en los anales de los Festivales de Tarragona.»

Kraus, Vidal i Olaria van rebre el beneplàcit de la crítica, així com els cantants Manuel Gas i Montserrat Aparici, secundaris que, segons recullen els diaris, «no desmerecieron de los protagonistas». També hi va haver paraules d’elogi per als Cors del Gran Teatre del Liceu i la bien cuidada Orquestra de Cambra de Barcelona, sota la direcció d’Adrián Sardo.

Resseguint els diaris del moment, del cantant tarragoní se’n va escriure: «El barítono Vidal, excepcional cantante y actor, nos ofreció un “Rigoletto” verdaderamente memorable; su voz potente y timbrada está completamente equilibrada por la gran escuela de este artista, que logró efectos extraordinarios, tanto en el “Pari siamo” como en el dúo del segundo acto con Gilda. El tercer acto fue la culminación de su noche de aciertos, cantó el aria “Cortigiani”, haciendo gala de una gran maestría en la combinación de los sonidos timbrados y de aire, y en la “Vendetta” arrancó junto con la Olaria una estruendosa ovación que no fue repetida por la rapidez con que el maestro desapareció del atril. En fin, una noche triunfal.»

Diversos autors han biografiat el cantant tarragoní. Jordi Morant en parla en el seu llibre Músics de Tarragona; Josep Maria Alegret Tondo, a Il·lustres Tarragonins que he conegut. Recull de recordances, fetes en veu alta; Eduard Baixauli Morales, director del Conservatori de Música de Tarragona (1974-1983), també en va escriure un article, i a la revista Ritmo. Revista musical il·lustrada, se’n publicà, també, un extensa biografia.

Pau Vidal i Guinovart va néixer el 1913 a la Canonja. L’afició per la música li venia per part paterna. El seu primer mestre fou Josep Gols i Veciana, amb qui va estudiar solfeig, harmonia i piano. Amb 18 anys va ingressar a l’Orfeó Canongí, on va destacar pels seus mèrits vocals. L’oportunitat li va arribar l’any 1936, debutant en l’òpera Un ballo in maschera al Teatre Tívoli de Barcelona. Vidal va aconseguir un gran èxit arreu de Catalunya, al ser retransmesa la representació per Radio Barcelona. Finalitzada la Guerra Civil, es va traslladar a la capital. Amb el mestre Josep Sabater, director musical del Gran Teatre del Liceu, va estudiar i preparar les òperes que formarien part del seu repertori habitual. El següent èxit li va arribar de la mà de l’òpera Aida, fet que li va permetre assegurar la seva permanència al Teatre del Liceu durant set temporades consecutives. Hi va representar Rigoletto, Otello i Il trovatore de Verdi; Il Barbiere di Siviglia de Rossini; Pagliacci de Leoncavallo; Lohengrin de Wagner, i Carmen de Bizet. El seu nom va agafar un gran prestigi i fou contractat en nombrosos festivals d’òpera que es duien a terme arreu del territori espanyol.

L’any 1945 va fer el salt a Amèrica. Va actuar a Buenos Aires i també a Rio de Janeiro i Sao Paulo, on ho va fer amb la companyia Metropolitan de Nova York. Amb altres companyies va fer gires per tot Itàlia, on fou reconegut com un gran intèrpret. Finalment, però, va tornar al Liceu. Va conquerir el públic de Madrid i Barcelona, amb el qual sempre es va mostrar molt agraït.

Cultivà altres gèneres, com la sarsuela, i durant disset anys va acudir als Carnavals de Santa Cruz de Tenerife per col·laborar amb l’agrupació coral Los Fregolinos. Per aquest motiu, li van concedir el Diploma al Mèrit Ciutadà i la Medalla d’Or de la ciutat.

La seva última interpretació fou al Liceu, on  va representar la sarsuela Las golondrinas de José María Usandizaga.

Retirat, l’Ajuntament de la Canonja el va reconèixer com a fill predilecte i va col·locar el seu retrat a la Galeria d’Homes Il·lustres. A partir d’aquell moment, es va dedicar a l’ensenyança com a professor del Conservatori de Tarragona, d’on es va jubilar l’any 1981. Va traspassar a Tarragona l’agost de 1998.

Per concloure, només queda dir que, quan el pròxim 9 de juliol retornem al Camp de Mart i, asseguts a la platea, esperem que comenci l’esdeveniment, fixant la vista en l’impressionant escenari del recinte emmurallat i la Torre de l’Arquebisbe, tindrem davant nostre un espectacle cent per cent marca Tarragona. Llavors, només caldrà que us deixeu emportar i gaudiu de l’òpera, tal com ho van fer les tarragonines i els tarragonins de fa seixanta anys.

Text: Montse Sans
Imatges: Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona