Oriol Grau: “El testimoni LGTBI tarragoní és vital per mantenir-ne la la seva memòria història”

Tarragona no era una festa és el títol del documental que Oriol Grau, Xavier Salsench, Mónica López, Adrià Targa, Inés Olondriz i Jordi Roig, sota el paraigües de Looky Produccions, estan preparant i que s’estrenarà aquest desembre. El títol sorgeix, precisament, de les declaracions de testimonis que van viure en la dècada dels 70 del segle passat el món LGTBI a la ciutat, els quals repetien aquesta afirmació en més d’una ocasió durant la gravació. I què trobarem en l’audiovisual? “Tenim una colla de persones que parlen de la seva joventut a Tarragona i el seu descobriment homosexual en una ciutat que sortia del tardofranquisme i entrava en la democràcia”, exposa el tarragoní Oriol Grau.

Cercants espais alternatius a Tarragona

El documental parla de la dècada de 1970, entre la dictadura i la democràcia, quan la repressió es trobava a l’ordre del dia. “La pràctica homosexual era prohibida, no podies estimar algú major d’edat del mateix sexe encara que hi hagués un consentiment mutu”, explica Grau. En aquest sentit, la gent havia de cercar llocs alternatius a Tarragona o practicar el “sexsili”, que  es tractava de marxar a Barcelona o Sitges durant les nits o els caps de setmana. Aquesta, en aquells moments, era l’opció més repetida. Al municipi, existien diversos emplaçaments per trobar-se, a més dels hotels i cases particulars en les quals es llogaven habitacions per passar-hi el dissabte a la tarda. El més conegut, l’Amfiteatre, tot i que també n’hi havia d’altres com els lavabos públics de l’estació o de la Rambla.

En aquells temps, tal com argumenten Oriol Grau i els testimonis, “la gent es buscava la vida com podia”. Així, els protagonistes de la producció comenten que “no es van quedar amb els braços plegats”.

Tarragona no era una festa. Les mamelles de la Víbria i altres models de rebel·lió reuneix entre 11 i 12 testimonis —gais, lesbianes i bisexuals— “de perfils i edats diferents”. En principi, el criteri era parlar amb persones de més de 60 anys tot i que el testimoni transsexual en té 46. Així, es tracta “d’un perfil molt interessant que explica que suposava ser trans a Tarragona”. Oriol Grau afegeix que “ser trans a Tarragona no era gens fàcil i va haver de conviure en una doble vida durant molt de temps”.

Repressió contra el col·lectiu LGTBI

Algunes de les històries dels protagonistes han sorprès els productors. “Sobretot les de la seva infància”, comenta Grau. En aquella època era bastant comú a les escoles “convidar la resta d’alumnes a riure’s d’un nen efeminat”. “Imagina’t el trauma que suposava”, lamenta. Moltes de les persones participants en la producció també van viure “pallisses de la policia després de ser acusats d’un delicte fals”.

Molts dels protagonistes coincideixen a dir que “la Tarragona franquista tenia un punt en què podies fer més la trampa”, i bromegen mentre comenten que “abans es lligava més que ara”. “També ens diuen que actualment, tot i la llibertat sexual, Tarragona continua sent una ciutat reprimida en aquest aspecte”, diu Grau. El documental també destapa el fenomen de l’homofòbia i la transfòbia en la dècada de 1970, sobretot per part d’estaments oficials. S’actuava amb el sistema repressiu. Oriol Grau, però, s’entristeix quan recorda “el creixement actual del feixisme i les agressions homòfobes que estem patint”. Una situació que considera “molt perillosa, ja que prové de gent jove i violenta”.

La voluntat del Tarragona no era una festa no és cap altra que fer un arxiu de memòria història del col·lectiu LGTBI. “El testimoni és vital per mantenir-la i considerem que ho hem encertat“, explica orgullós el tarragoní, qui afegeix que el documental “ha tingut molt bona rebuda”. I és que el passat mes de juny es va difondre un petit avançament de la producció, amb la presentació dels protagonistes. És previst que la projecció íntegra es pugui veure el desembre, en el marc del Festival Internacional de Cinema de Tarragona REC.

L’espectacle de Dames i Vells per Santa Tecla i una actuació a la Tarraco Arena

Actualment, els productors del documental ja han tancat el vessant del testimoniat i es troben immersos en la cerca de fotografies i documentació per poder fer “un excel·lent quadre que retrati bé la situació de l’època”. Mentrestant, l’Oriol ja ha començat la lectura i els assajos de Dames i Vells de cara a Santa Tecla i es troba fent les darreres actuacions de l’obra teatral, produïda pel Terrat, l’Èxit de la Temporada, que reuneix “les velles glòries de la productora damunt d’un escenari”. Precisament, el 25 de setembre tancaran la gira a la Tarraco Arena Plaça, un escenari nou per a ell. Poder ser a Tarragona significa “una gran alegria, ja que molta gent que m’estimo em podrà venir a veure”, a la vegada que ser a la plaça de braus tarragonina és tota “una novetat i un repte”.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Looky Produccions