Pep Escoda i Rosalia Sumoy

Artistes participants a 'Som llamp, som cruïlla'

La compositora Rosalia Sumoy i el fotògraf Pep Escoda compartiran presència a l’espectacle Som llamp, som cruïlla. Tot i provenir de dos àmbits teòricament molt allunyats, l’Orquestra Camerata XXI i els sacs de gemecs els serviran com a nexe d’unió.

Pots avançar-nos en què consistirà la teva participació?

Pep Escoda: La meva participació a l’acte consisteix en la projecció d’un audiovisual amb fotos realitzades amb el mòbil, per desmitificar la fotografia i deixar clar que l’ús de les noves eines ens aporta noves visions i no deixa de ser Art (la majúscula és de l’entrevistat). Vaig escoltar la composició “Tarragona 1811” de Rosalia Sumoy interpretada per l’Orquestra Simfònica Camerata XXI i em vaig inspirar en l’obra. He volgut desdramatitzar els fets del 1811 i cercar l’Art que ens envolta, que està al carrer en las diferents cruïlles del meu entorn i hàbitat quotidià, que és la Part Alta de la ciutat. Art efímer en el pas del temps i en constant moviment. Per a mi ha sigut una experiència nova i, al mateix temps, enriquidora. Crec en els treballs multidisciplinars.

Rosalia Sumoy: Actualment presideixo el Col·lectiu de Compositors de Tarragona i la meva participació en l’acte és fruit de la relació de la nostra entitat amb l’Orquestra Camerata XXI. Hem signat un acord de col·laboració pioner a la nostra demarcació en què en cadascuna de les seves produccions estrenaran una obra d’un compositor de la nostra associació. Dissabte podrem escoltar “Tarragona 1811” per a orquestra de corda i sac de gemecs. És un tema tarragoní molt significatiu en la història de la nostra ciutat que amb la incorporació del sac assoleix un sentit molt especial. És una glosa musical dels fets ocorreguts durant l’últim assalt a Tarragona, el 28 de juny de 1811. La matança d’homes, dones i nens al pla de la Seu és un dels episodis més dramàtics que va patir la nostra ciutat durant la Guerra del Francès. Quan les tropes franceses van arribar a les escales de la Catedral, els últims defensors es van veure acorralats contra la façana de la Catedral i van ser massacrats. La primera part de la peça glosa els sentiments dels tarragonins que es van refugiar a la Catedral pensant que en el recinte sagrat estaven segurs, però no va ser així: por, dolor, sang, foc, mort… Segueix un cant, el lament dels que van sobreviure a la destrossa, interpretat pel sac de gemecs.

Què destacaries de la teva parella artística?

PE: Sincerament conec poc de la l’Orquestra Simfònica Camerata XXI. Però la interpretació de l’obra em va impressionar, la vaig trobar molt contemporània. Val la pena remarcar que aquest exercici m’ha permès conèixer molt millor la simfònica i he après molt i penso seguir aprenent. M’agrada treballar en equip i amb autors de diferents disciplines.

RS: No hi ha massa obres en què l’instrument solista sigui el sac de gemecs.  Per a mi ha estat tot un repte i un estímul que ha estat possible gràcies a l’entusiasme del Francesc Sans, ànima del sac de gemecs, gràcies a la bona acollida dels músics de l’orquestra i, sobretot, per la complicitat del seu director, el Tobias Gossmann.

Rosalia Sumoy

Què creus que Tarragona aporta a la cultura catalana?

PE: Tarragona i els autors de Tarragona han aportat molt a la cultura catalana des de temps remots. I no solament a la Cultura catalana, ja que la meva visió de la Cultura i l’Art en general és mes global i sense fronteres! Si invertim els termes de la pregunta i ens preguntem què aporta la Cultura catalana a Tarragona, la resposta seria més o menys la mateixa que abans, afegint una manca de reconeixement per als autors de la nostra ciutat. D’altra banda, em sap molt de greu que puguin desaparèixer alguns esdeveniments consolidats a la nostra ciutat amb un reconeixement internacional.

RS: L’empenta, la voluntat i la creativitat de la seva gent és el millor capital cultural de Tarragona.

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>