Marbres de l’antiga Tàrraco que han aparegut a la Catedral de Barcelona. Documents de reis com Pere III el Cerimoniós que avalen el robatori de tresors a Tarragona. Inscripcions paganes a l’altar major de la Catedral. O la voluntat del rei Alfons de comprar marbres a la zona de les Peixateries Velles per fer la tomba del seu pare a la Catedral de Lleida. Aquestes històries i moltes més són les que recull l’arqueòleg Joan Menchón Bes al seu nou llibre i projecte personal, Carreus, columnes, inscripcions i pedres trencades a Tarragona. Sobre la construcció, el reciclatge de materials, usos i espais en època antiga i medieval.

Es tracta d’una nova publicació per divulgar la història de la ciutat des d’un altre prisma. L’embrió del llibre se situa en la trobada Egipcíaques —encontre de professionals vinculats al patrimoni— celebrada l’any 2016 i on es va parlar de reciclatge. «Em van dir que redactés un document d’unes deu pàgines sobre el tema, però em vaig animar i al final ha sortit un llibre», diu rient. «Tàrraco és un clar exemple que el reciclatge de materials i espais ha estat un constant al llarg de la història», destaca, i afegeix que «ens estem autoinventant, com a col·lectiu o individual, des de fa 2.000 anys».

«Tarragona ha estat un outlet de materials que s’han anat reciclant des que al segle I va arribar una quantitat bestial de marbres i materials de construcció de tota la Mediterrània», defensa Menchón. Tant a la mateixa ciutat com en altres indrets del país, i potser del món, els materials romans tarragonins s’han reutilitzat. «I això té dues explicacions. D’una banda, que eren materials cars i bons. I, de l’altra, que donaven prestigi social per haver format part del complex de Tàrraco», recalca l’arqueòleg.

Portada i contraportada del llibre que acaba de publicar l’arqueòleg Joan Menchón.

Ho exemplifica el següent cas. A l’església i el baptisteri de  Sant Fructuós, Auguri i Eulogi de la Necròpolis Paleocristiana hi ha materials del Fòrum de la Colònia. «I et preguntes, per què? Si al costat de la necròpolis tenien un munt d’edificis en desús que podien utilitzar», reflexiona. La resposta, explica Menchón, es troba en el valor simbòlic de les restes. «Van agafar els materials del fòrum perquè havien estat en contacte amb els tres màrtirs, i això els acostava a Déu», revela. Passa el mateix amb l’ús dels espais. «Ara ens divertim a la plaça de la Font fent un vermut o de revetlla. Abans, els romans es divertien aquí perquè hi havia carreres de carros. Fem el mateix en els mateixos indrets», detalla Menchón.

El reciclatge ha estat una pràctica habitual, com també la compravenda de materials i relíquies antigues. «En canvi, ara, surt més barat comprar una televisió nova que arreglar-ne una de vella, i això és un problema. I està per comprovar quants anys duraran els materials que utilitzem, com el ferro o el formigó…», es pregunta Menchón, que relaciona l’arribada del «consumisme» amb la «desaparició» del reciclatge. Tot plegat es pot descobrir al seu llibre, que ja es pot comprar en les llibreries tarragonines i que servirà per finançar un altre exemplar sobre patrimoni històric.

Text: Carlos Domènech Goñi

Fotografies: Isaias Mena i cedida

Etiquetes: ,