Tresors d’Egipte a Tarragona

“Veurem mòmies?“, pregunten els nens, il·lusionats abans d’entrar. I sí, en veuran. I els agrada, perquè molts dels infants que veuen l’exposició “Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna” amb el col·legi tornen uns dies més tard per veure-la amb els seus pares. De fet, petits i grans se senten atrets per un dels punts més fascinants de la cultura egípcia, fins al punt que prop de 700 persones passen diàriament pel CaixaForum Tarragona per veure la mostra.

“Però estan embolicades?“, comenten els nens després de veure la primera mòmia, la de la fotografia que encapçala el present article. La petita desil·lusió dels menuts és una gran sort per als grans, perquè permet contemplar les mòmies gairebé tal com les van deixar els mateixos egipcis. I tot gràcies a Caspar Reuvens, fundador del Rijksmuseum de Leiden, un important museu dels Països Baixos del qual provenen els 250 objectes, tots originals, que conformen l’exposició. En contra del que practicaven alguns dels seus col·legues, Reuvens va ser partidari de no manipular mai les mòmies, esperançat que en el futur les noves tecnologies permetessin estudiar-les en profunditat sense necessitat de desfer-les. Avui, 3.000 anys després del seu embalsament i 200 anys després del seu trasllat a Europa, els visitants podem gaudir d’unes peces en perfecte estat.

Però l’exposició és molt més que una exhibició de cossos embenats, ja que, i aquí rau el seu autèntic interès, aprofundeix amb encert en les creences i costums dels egipcis al voltant de la mort. Les mòmies no eren un caprici, sinó l’única forma possible per conservar el cos del difunt, pas imprescindible perquè pugui gaudir d’una nova vida al més enllà. Les referències a la mitologia són inevitables i per això el déu Osiris apareix de forma recurrent. La mostra també dedica un ampli capítol als amulets, aquells objectes que es col·locaven al costat del mort per donar-li sort en el viatge a l’eternitat. Per aquest motiu s’exposen desenes d’escarabeus, amulets amb forma d’escarabat que normalment substituïen el cor del difunt i que simbolitzaven una mena de puresa d’esperit.

Més enllà de les creences religioses, durant l’exposició sobrevola una pregunta sobre les aptituds dels antics habitants de les terres del Nil: com s’ho feien per aconseguir unes peces artísticament tan espectaculars fa 4.000 anys? És el temps que es calcula que té la barca funerària, feta de fusta, que hi ha dalt d’aquestes línies. Els egipcis també demostraven que eren una civilització culturament avançada en els curosos i detallistes dibuixos i jeroglífics que acompanyaven les esteles funeràries o els sarcòfags.

Però tornem a la fascinació dels nens que encapçalava l’article, perquè l’exposició també es fa ressò de la fascinació d’altres nens al llarg de la història. És el cas de Jean-François Champollion, un nen prodigi francès de qui en podem veure una llibreta plena de jeroglífics i hipotètiques traduccions escrita quan només tenia setze anys. El considerat pare de l’egiptologia no va tardar gaire, amb l’ajut de la famosa Pedra de Rosetta, a desxifrar la particular escriptura dels antics egipcis.

Qui vulgui augmentar la seva fascinació pels egipcis pot gaudir de l’exposició fins al 18 d’agost. Recomanem les visites guiades per a tots els públics cada cap de setmana (com la que vam gaudir nosaltres, acompanyats d’Anna Catà d’Auriga Serveis Culturals), així com el taller familiar “L’últim viatge”, en el qual grans i petits podran recrear els rituals de preparació per al més enllà.

Jordi Suriñach