A la Núria Budesca sempre li havien cridat l’atenció Suècia i els països escandinaus. En primera instància es va quedar amb l’espineta clavada d’anar-hi a estudiar el seu darrer any de carrera, a causa de la pandèmia. Mesos més tard, ha tingut l’oportunitat de fer realitat el seu somni, ara per estudiar-hi un màster. Hi viu des del passat agost, sense pensaments de tornar a Tarragona.

“Suècia sempre m’ha atret per diversos motius, com el seu sistema educatiu, la cultura, l’estat de benestar o l’estil de vida”, explica la Núria. Va optar per instal·lar-se a Lund, una de les ciutats més importants del país, amb 100.000 habitants i una destacada universitat, datada de l’any 1666 i qualificada entre les cent millors del món.

Lund és un municipi amb un gran ambient estudiantil, amb un total d’aproximadament 43.000 persones que hi resideixen per qüestions educatives. “Amb aquesta xifra et pots fer una idea de l’atmosfera que existeix”, diu. D’altra banda, la Núria també destaca que és una ciutat “molt acollidora, a escala social i visual”. Comenta que “Lund és l’exemple perfecte de l’arquitectura sueca, amb edificis preciosos i molt ben conservats”.

Per a la Núria, Lund s’ha convertit “en el millor lloc per viure de Suècia”. El seu protagonisme universitari fa que tot plegat giri al voltant d’aquesta institució. En aquest sentit, existeixen moltes associacions de les quals un en pot formar part, com les nacions estudiantils, el sindicat d’estudiants o la societat acadèmica, a més de 70 organitzacions de diversos àmbits com música, esport, religió o art, entre d’altres. “Formar part d’alguna et permet conèixer molta gent i viure experiències diferents”, relata.

La bicicleta com a mitjà de transport

La bicicleta és el mitjà de transport oficial a Lund. Tot i que en ser una ciutat petita es pot anar a peu a tot arreu, la gran majoria de persones té el seu propi vehicle de dues rodes. La tarragonina recorda que li va costar molt trobar una bicicleta quan va aterrar a Lund. Van ser tres setmanes de cerca intensiva per aconseguir-ne una de segona mà “en bones condicions i a un preu acceptable”.

Tot i que Suècia no ha pres massa restriccions al voltant de la covid-19, la pandèmia ha impedit durant molt de temps que les universitats realitzessin classes presencials. D’aquesta forma, la Núria ha fet gran part de les matèries del màster en format virtual. Tot i això, destaca que “pots anar a la biblioteca sense mascareta i allà pots veure els companys de classe sense cap inconvenient”.

Budesca es va sorprendre “del poc que la pandèmia ha afectat el país”. Li va xocar, per exemple, que durant els vuit mesos que porta vivint a Suècia “només hagi portat mascareta el dia que vaig arribar”.

Més enllà del caire universitari de Lund, la Núria valora el fet de la gran quantitat d’empreses i corporacions que tenen oficines a la zona. Existeixen, així, moltes col·laboracions entre la universitat i la indústria que han donat lloc a molts projectes innovadors nascuts a la ciutat. Molts d’ells, destaca la tarragonina, relacionats amb la ciència i la sostenibilitat.

Passió pels panets de canyella i de sucre

La personalitat tancada dels suecs no és un fet que sorprengués amb escreix la Núria. “Ja hi anava amb la concepció de la gent dels països nòrdics”, expressa. Tot i això, sí que destaca que ha vist dos tipus de nacionalitats: els “internacionals”, més oberts i integradors, i els “suecs purs”, educatius i simpàtics però sense intenció de relacionar-se més enllà del just i necessari.

Té devoció pels dolços suecs, en especial els kanelbulle, una mena de panets de canyella, i el Sockerbulle, un panet de sucre. Així mateix, la tarragonina valora les “infinites opcions vegetarianes i veganes que ofereixen als supermercats a preus molt més assequibles que a casa”.

De moment, no té pensat tornar a Tarragona. Ha tingut l’oportunitat d’estendre un semestre més el seu màster i, un cop acabi, li agradaria endinsar-se en el món laboral. Encara, però, no sap si serà a Catalunya o continuarà vivint a l’estranger. Malgrat tot, admet que enyora el mar i “poder fer el vermut en alguna terrassa”. A trenta minuts de Lund hi té una platja que, tanmateix, “no pot competir amb el que tenim a la Costa Daurada”.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Núria Budesca