Univers asfixiant

El de Jordi Díaz (Tarragona, 1979) és un cas ben curiós. Per molts motius. Reconeix que va començar a estudiar fotografia a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona sense ni tan sols tenir una càmera pròpia. I pocs anys després desbanca 290 altres fotògrafs i és un dels deu seleccionats a participar a l’exposició col·lectiva “Talent Latent“, columna vertebral del Festival SCAN. Serà, en certa manera, la seva carta de presentació a la ciutat, ja que fins ara no havia estat present en els cercles artístics tarragonins.

Un llit cobert amb un únic llençol amb inquietants taques, sembla, de sang. Un cotxe mig amagat entre els arbustos en el marge d’una carretera solitària. Un ocell mort a l’interior d’una capsa. Són les descripcions de tres de les imatges que conformen Anoche pagué para cerrar los ojos, el títol expressament ambigu que dóna nom a la seva participació a “Talent Latent”.

En aquest treball hi són presents temes com la mort o el sexe, però sense un discurs clar ni evident, de manera que l’espectador tingui llibertat per fer-ne la seva pròpia interpretació. “Vaig anar fent les imatges i, posteriorment, em vaig adonar que totes anaven cap a una mateixa direcció i em vaig preguntar el perquè. Tinc una sèrie de pors o inquietuds de les quals he pres consciència a partir del naixement de la meva filla i suposo que tot plegat surt reflectit a la meva obra“, explica Díaz, que admet expressar-se a través de la imatge perquè no se sent segur amb l’escriptura.

Totes les fotografies són imatges de fets reals —“però no sóc un tio turmentat“, aclareix Díaz— captades a través de la seva càmera compacta. El conjunt de l’obra sembla recrear “un univers asfixiant”, en paraules del comissari de l’exposició, Jesús Micó, en un dels textos del catàleg de la mostra. En el mateix text, Micó remarca que les imatges tenen un cert aire cinematogràfic. “Doncs és curiós que ho digui, perquè fa sis mesos que he deixat de fer fotos i estic investigant amb el cinema“, remarca sorprès.

Abans del treball que ara exposa, Díaz havia recollit a Vivir de paso les experiències d’un camioner, professió amb tradició a la seva família i que va acabar esquivant. En aquest primer reportatge ja queda palès un interès pels aspectes més sòrdids i enigmàtics (gats morts a la carretera, visionats de pornografia a l’interior del camió), però sense caure en la morbositat.

Espectador habitual de les anteriors edicions de l’SCAN, Jordi Díaz repassa en el catàleg el treball dels seus companys d’exposició. Tot i ser autors teòricament novells, com ell, els coneix gairebé tots. “A Espanya actualment hi ha una generació de fotògrafs de les millors de la història, però la incultura visual fa que s’estiguin perdent molts treballs collonuts“, lamenta mentre reclama una major presència de la imatge a l’escola.  

Qui vulgui gaudir de la seva obra i la dels altres autors pot visitar “Talent Latent” al Magatzem 2 de la Tabacalera del 25 d’octubre al 24 de desembre.