Aquest mes d’agost es commemora un centenari important per a la història esportiva de la ciutat. A les cinc de la tarda del 20 d’agost de 1922, coincidint amb les festes de sant Magí, es va fer la benedicció i inauguració oficial del nou camp del Gimnàstic a l’espai que actualment és l’avinguda de Catalunya.

La secció de futbol del Club Gimnàstic es va crear el 1914 i el 1917 van començar a competir. L’any 1920 davant la necessitat de disposar d’un equipament de primer nivell tant per a la pràctica de l’esport com per a la comoditat dels espectadors, el club decideix comprar uns terrenys al camí de l’Àngel per a la construcció del camp d’esports.  Van tenir un cost de 20.000 pessetes i les obres van durar un any i mig.  Des de 1922 fins 1972 el Club Gimnàstic van ocupar aquest espai als afores de la ciutat.

Uns dies abans la premsa ja se’n feia ressò, llegim al diari Tarragona: “El Club Gimnástico, cuna, emblema y sostén del deporte en nuestra cidad, lleva felizmente a cabo sus grandes propósitos al habilitar en corto espacio de tiempo y en forma muy adecuada, su magnífico campo de deportes, verdadero estadio en lo sucesivo del deporte catalán, donde admiraremos con seguridad heroicas y nobles luchas”… per acabar dient “reconozcamos todos los tarraconenses, en conjunto de hermanada veracidad, el grandioso y tenaz esfuerzo que los directores del Gimnástico han sabido coaligar para el notabilisimo desarrollo y espléndido florecimiento de esta realidad de hoy. El nuevo field del Club local, aliciente de la pujanza sportiva de nuestra capital, merece nuestra admiración y más cordial agradecimiento, para aquellos que con tanto éxito y brillantez han cooperado al feliz término de esta tan ruda empresa”.

El president de l’entitat, Bernabé Martí Bofarull va ser l’encarregat de fer el xut d’honor, abans però es va procedir a la tradicional benedicció del camp a càrreg de mossen Gabriel Ferré. La senyora Teresa Musté de Bonet va exercir de padrina  i el senyor Joan Solé Granell va ser el padrí. Va ser un esdeveniment esportiu i social. L’endemà el diari Tarragona publicava: A la hora de comenzar, en el campo del Club Gimnástico habia un llenazo, presidiendo el partido el alcalde. En los palcos y tribunas veíanse a las más distinguidas familias, abundando hermosas señoritas.

El partit inaugural va despertar molta espectació, van venir molts forasters a la ciutat amb motiu de l’esdeveniment, gent de Reus, de Valls, de Barcelona i d’altres pobles de la comarca. El diari Tarragona és el que en va fer les cròniques més extenses, el mateix dia 20 llegim: De los acontecimientos sportivos del año, será el de hoy el que quizá dará más realce y llevará más animación a nuestra ciudad. Por doquier los pueblos y capitales, pequeños y grandes, los catalanes todos, tienen conocimiento del fausto acontecimiento que se celebra hoy. La mayoria de ellos, en su amor al noble deporte, cooperarán, con la asistencia,a su máximo esplendor. El partit el van disputar el FC Barcelona, que en aquells moments eren els campions d’Espanya i de Catalunya i l’Espanya FC,  campions de Catalunya del grup B. Va despertar l’interès d’un nombros públic, segons la premsa de l’època van assistir-hi més de 4.000 persones. L’Ajuntament va concedir la Copa Ciutat de Tarragona, valorada en 250 pessetes del moment, mentre que la Mancomunitat de Catalunya va oferir les medalles pels jugadors.

En primer lloc van sortir al camp els jugadors de l’Espanya que van ser llargament apludits mentre que quan va ser el torn dels jugadors del Barcelona es van sentir molts xiulets d’una part del públic en senyal de protesta per no haver portat a l’equip titular tal i com s’havia promès. El resultat va ser 3-0 a favor del Barça. A l’acabar el partit sembla ser que hi va haver alguns incidents entre aficionats havent d’intervenir

Una anècdota de la jornada la llegim en una carta al director publicada al diari Tarragona l’endemà de la inauguració, Pau Olivé, gerent de la Casa Blandinieres, reconegut fabricant de gaseoses, informa del següent: “moltes (persones) es queixaren de la mala qualitat de les gaseoses que allí es venien, amb ampolles de la casa que gerento, a la que atribuien descuits en la fabricació” aquest fet era degut a que fabricants poc escrupulosos omplien amb “llurs productes dolents les nostres ampolles, que haurien d’ésser de la nostra exclusiva propietat”.

El club va estar durant 50 anys en aquest emplaçament fins l’any 1972 en que es va inaugurar el nou estadi. El camp del camí de l’Àngel va ser un referent per diverses generacions d’esportistes i públic local, va viure els temps del Nàstic a la primera divisió, entre 1947 i 1950. A l’espai lliure que va deixar el camp d’esports s’hi van construir nombrosos habitatges canviant completament l’urbanisme del lloc.

Text: Elena Virgili Bertran (Biblioteca Hemeroteca Municipal)

Imatges: Portades de Tarragona. Revista setmanal d’esports de 1923

Etiquetes: , , , , ,