Arts visualsBloc

A la recerca de l’instant feliç

El CaixaForum Tarragona acull l'exposició "Un món flotant", amb les millors fotografies del francès Henri Lartigue
15/05/2012
Gran premi de l'ACF, 26 de juny de 1912

Diuen que, de petit, a Henri Lartigue li agradava obrir i tancar els ulls ràpidament, com si mentalment emmagatzemés allò que estava veient per intentar retenir-ho per sempre. Quan tenia vuit anys, el seu pare li va regalar una càmera fotogràfica, tot un luxe per a aquells temps només a l’abast de les famílies més acomodades de França. Des d’aleshores, Lartigue ja no necessitava cloure els ulls per capturar allò que li agradava. Podia conservar per sempre els instants feliços gràcies a les fotografies, com les que es poden veure a l’exposició “Un món flotant“, instal·lada fins al 19 d’agost al CaixaForum Tarragona.

De la mà del David, un dels guies habituals del CaixaForum, us oferim un brevíssim recorregut virtual per l’exposició, a partir de mitja dotzena d’imatges representatives. La mostra es podrà visitar aquest divendres i dissabte en horari especial amb motiu de la Nit dels Museus.

Gran premi de l’ACF, 26 de juny de 1912 i Viratge en bobsleigh de rodes. Rouzat, setembre de 1910

“A principis del segle XX, la societat viu impactada per la idea de velocitat. En part per la influència de les teories d’Einstein, la revolució tècnica que suposen els ferrocarrils o els primers automòbils impacta notablement. A Lartigue sempre li van interessar la ciència i els nous artefactes, com els bobsleighs de la foto inferior amb què jugaven els seus amics i familiars. En la fotografia que encapçala aquest article, una de les més representatives de l’autor, Lartigue experimenta amb un diafragma de cortina i el combina amb la tècnica de l’escombrat, que deforma alguns objectes i crea una gran sensació de vertigen. Tècnicament, va ser un gran innovador.”

Viratge en bobsleigh de rodes. Rouzat, setembre de 1910

La meva cosina Bichonnade. 40, Rue Cortambert, París, 1905

“És difícil calcular quants salts hi ha a l’obra fotogràfica de Lartigue. Per a ell són un senyal de felicitat i per això són una constant en la seva obra. Durant la vida de Lartigue, França va patir dues guerres mundials, però mai trobarem una mostra de dolor en les seves imatges. Simplement obvia aquesta part de la realitat.”

La meva cosina Bichonnade. 40, Rue Cortambert, Paris, 1905

El dia dels drags a les curses d’Auteuil. París, 28 de juny de 1912

“A l’univers de Lartigue només hi ha dones joves i boniques, una aproximació que encaixa amb la seva idea de felicitat. De jove anava als parcs i, amb una actitud pràcticament de voyeur, retratava les noies des de la distància, fruit segurament de la por. A mesura que es fa gran, la fascinació per les dones continuarà, però anirà guanyant en confiança i les imatges gairebé furtives donaran pas, en molts casos, a primers plans.”

El dia dels drags a les curses d'Auteuil. París, 28 de juny de 1912

Mentre encara tinc ombra. Opio, 1980

“Les fotografies de Lartigue es van conservar durant molts anys en àlbums familiars i no va ser fins als 69 anys que va rebre el reconeixement públic amb la seva primera exposició. Aleshores el fotògraf s’interessa per temes con l’infinit i la solitud, i recorda en algun cas els quadres de Friedrich, com si fos conscient que el pas de l’home per la vida és efímer, que la felicitat és impossible de retenir.”

Mentre encara tinc ombra. Opio, 1980



2 Comentaris

  1. Xavier Argente
    15/05/2012 Respon

    Fantàstica exposició, un es pot passar hores mirant les fotografies estereoscòpiques

  2. Rosa Casas Llauradó
    15/05/2012 Respon

    Genial !!!

Deixa un comentari