Arts visualsBlocCultura

Assumpta Rosés: “Tenim una gran riquesa artística a Tarragona, amb molta activitat i potencial”

La professora i crítica cultural rebrà la distinció al Mèrit Cultural de l’Ajuntament per la seva tasca al voltant de l’art contemporani a la ciutat i al territori

05/01/2024

Maria Assumpta Rosés és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l’Associació Catalana i Internacional de Crítics d’Art, professora de dibuix, crítica d’art, historiadora i directora de la revista Artiga. A més de guanyar diversos premis i comissariar un ampli ventall d’exposicions, entre d’altres, Rosés ha publicat treballs i articles sobre l’educació artística i ha participat en experiències pedagògiques i aplicacions didàctiques. En l’àmbit teòric, ha treballat especialment en l’estudi i la divulgació dels artistes del Camp de Tarragona en el vessant històric (Modernisme i art de postguerra) i, principalment, en el seguiment de grups i autors contemporanis.

Per tota la seva tasca al voltant de l’art contemporani al territori, l’Ajuntament de Tarragona ha decidit atorgar-li la distinció al Mèrit Cultural, aquest proper dijous, 11 de gener. “Ho rebo molt contenta i agraïda, considero que no és un reconeixement només meu sinó de tot el petit sector d’historiadors, crítics d’art i comissaris que treballem per acompanyar, documentar i avaluar els artistes del territori”, afirma.

Una revista que defensa l’art del territori

Maria Assumpta Rosés és directora de la revista d’art i pensament Artiga, creada l’any 2006 i dedicada a la difusió d’artistes contemporanis del Camp de Tarragona junt amb Antonio Salcedo, Cèlia del Diego, Màrius Domingo, Quim Torres i el dissenyador Alex Ayxendri. Rosés la resumeix com “una revista modesta, però ferma defensora de l’art i els artistes contemporanis que treballen o interactuen al territori”. En aquest sentit, fa valdre que “té el mèrit d’haver resistit durant disset anys i a poc a poc ha fet un fons de documentació important i deixa una informació raonada del que ha passat a les hemeroteques”.

Per Rosés, Tarragona i la demarcació han tingut un paper rellevant pel que fa a artistes moderns i art de postguerra. Com a altres indrets de Catalunya i d’Espanya, reconstruir el món cultural després de la Guerra Civil va ser molt laboriós, amb institucions i artistes a l’exili, desapareguts o silenciats. La directora de la revista Artiga explica que “el territori tenia uns antecedents extraordinaris, amb treballs de Picasso, Joaquim Mir, Gimeno, Miró, Jaume Mercadé, Rebull i Maillol, entre d’altres. El franquisme també va promocionar el record de Fortuny i la figura de Julio Antonio, que, en paraules de la crítica d’art, eren “artistes valuosos, però tradicionals”.

Equip de la revista ‘Artiga’

Tot plegat deixava ocult el treball de les avantguardes. No obstant els artistes joves van buscar camins de renovació i va sorgir una gran generació de creadors, alguns antics alumnes de l’Escola Taller d’Art de Tarragona de la Generalitat Republicana. A tall d’exemple, Saumells era un bon escultor i va tenir capacitat de maniobra i poder per impulsar projectes a l’ombra del règim. Gonzalo Lindín, Ramon Ferran, Luis Moret, Pasqual Fort, Morató Aragonès, Josep Todó, Sefa Ferré, Mari Chordà i Josep Royo, “van trobar les vies per entrar en els llenguatges contemporanis, estaven preparats i tenien una posició progressista, alguns molt compromesos socialment. Són artistes molt valuosos”.

Acompanyar als artistes en la ‘creació d’un pensament i una estètica’

Rosés també està especialitzada en el seguiment de grups i autors contemporanis. Es tracta d’una tasca dels crítics d’art, comissaris d’exposicions i historiadors “d’acompanyar els artistes i participar en la creació d’un pensament i una estètica”. La membre de l’Associació Catalana i Internacional de Crítics d’Art considera que “és complicat perquè opinem i valorem, de vegades de manera arriscada, i no sempre ho encertem, però a la vegada és una feina apassionant”.

Quina és la realitat de l’art contemporani al Camp de Tarragona? Maria Assumpta Rosés té clar que “tenim una gran riquesa pel que fa a creadors i artistes d’aquí, així com també els que venen atrets per l’encant rural de zones del Camp, el Priorat o el Delta, on poden treballar en espais impossibles a les grans ciutats i amb qualitat ambiental. Hi ha molta activitat i potencial”. Així mateix, valora els bons equipaments d’escoles d’art i disseny, però detalla que manquen “espais expositius i oferta en la creació contemporània i jove”. A Tarragona, Mèdol “actua amb molta imaginació i capacitat, i realment ens porta aire fresc i artistes de qualitat, tot i tenir un espai i equip limitat”.

Davant d’aquest escenari, la crítica d’art esplaia que “tenim molts bons artistes madurs que van fer eclosió durant els vuitanta i tenen molt prestigi, però no gaires reconeixements, i també hi ha una generació de gent més jove que s’afirma i s’arrisca, que traspassa els límits locals. Tant de bo no perdin els lligams amb els seus orígens”.

Rosés, davant d’una pintura de Luis Moret

Rosés parla del treball dels artistes pal Camp de Tarragona: “Ara el món és una xarxa. Els artistes fan residències a Europa, Àfrica, Japó, o d’altres indrets de Catalunya o Espanya”. Fins i tot detalla que alguns tenen galeries que els representen fora. “El comerç de l’art és molt complicat per a tothom, no importa on visquis, però hi ha camins. Seria més fàcil si aquí tinguéssim una estructura a la universitat i als centres d’art que permetés i promogués fer màsters i intercanvis”, rebla. Així mateix, també creu que s’haurien de potenciar les galeries.

Alumnes preparats i motivats

Com a professora explica que de les escoles de la Diputació “surten preparats i molts dels i les artistes es projecten a universitats i busquen projectes formatius superiors lluny del Camp de Tarragona”. Rosés assegura que la facultat de Belles Arts de Barcelona està saturada i “el més lògic és que es faci una segona facultat a Catalunya”.

Maria Assumpta Rosés es mostra molt agraïda amb tots els i les artistes que ha treballat, els quals li han donat moltes satisfaccions. “M’han permès seguir el seu treball creatiu i he tingut bons encàrrecs de feina. Vivim en un centre potent i viu de creació i pensament i en un paisatge que encara és preciós”, conclou.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Maria Assumpta Rosés



1 Comentari

  1. […] No us perdeu l’entrevista que Josep Gallofré li fa a Assumpta Rosés en tgnblog. […]

Deixa un comentari