Eduardo Soler (Lleida, 1971) és enginyer agrònom i responsable de l’empresa Limonium, que compta amb més de vint anys d’experiència en els àmbits de la consultoria i la gestió ambiental. Des de fa unes setmanes, amb l’inici del desconfinament, l’equip que encapçala ha pogut reprendre l’activitat al Parc Ecohistòric del Pont del Diable, un indret on ofereixen, entre altres serveis, visites guiades que permeten conèixer la història d’aquest aqüeducte de l’antiga Tàrraco i el seu entorn natural privilegiat.

Soler afirma que, com tantes altres persones, ha viscut amb “estupefacció” i “angoixa” la situació social i sanitària provocada per la COVID-19, però a la vegada considera que “tot el que està passant és una oportunitat per reivindicar la cultura, el patrimoni natural i els espais oberts”. Ell, que es defineix a si mateix com un optimista convençut, creu que ha arribat l’hora que els ciutadans “exigeixin als responsables de les diferents administracions públiques que l’aposta política sigui una altra”. “Ara que tothom diu que ens hem de reinventar, aprofitem per a fer-ho de veritat”, hi afegeix.

A parer de Soler, que va publicar, el passat 13 de maig, un article a la revista Fet a Tarragona en el qual reflexionava sobre els reptes i les oportunitats de futur de la ciutat, cal que cuidem millor i donem a conèixer el nostre patrimoni natural. “No hem tingut capacitat de posar-lo en valor. Hi ha moltíssima gent no sap que a Tarragona hi ha pagesos i agricultors, o que hi tenim tres rius, i espècies protegides de fauna, i de flora, etc. Som una ciutat que disposa dels actius per tenir una qualitat de vida al·lucinant, i per desgràcia encara no ho hem sabut aprofitar”, assegura.

El responsable de Limonium és de l’opinió que ha arribat l’hora de replantejar també l’activitat turística. En aquesta línia, creu que s’ha d’aprofitar el patrimoni públic com “una oportunitat per explicar-nos”. “Tenim un patrimoni històric i natural tan descomunal que no podem deixar que sigui, tan sols, l’escenari més o menys bonic per a les activitats de restauració, o perquè algú faci quatre fotografies, de pressa i corrents. Li hem de donar un valor afegit, i és per això que l’experiència turística ha de canviar. Hauria de ser més tranquil·la i menys massificada, i que fomentés l’acompanyament dels turistes, per tal de mostrar-los els nostres punts forts”, manifesta.  

Soler, que aprofita l’avinentesa per recordar que enguany es commemora els 100 anys de la mort de Rafael Puig i Valls, impulsor de la Festa de l’Arbre, i defensor de la natura molt vinculat a la ciutat —els parcs de Sant Rafael i del Pont del Diable són deutors del seu llegat—, mostra el convenciment que, si bé s’ha avançat en matèria d’educació ambiental, en els darrers anys, el camí per recórrer encara és molt llarg. “Només cal que ens fixem en la gestió dels residus sanitaris de les mascaretes o els guants, que tantes persones llencen al carrer, o bé en els percentatges de reciclatge”, constata. Per aquest motiu, Soler sosté que “l’educació ambiental ha de deixar de ser vista com una mera activitat extracurricular que de tant en tant s’incorpora a les aules”, i ha de prendre una major rellevància. La sortida dels diferents desafiaments que s’hauran d’afrontar en el futur més immediat, segons Soler, passa per posar en el centre de les nostres accions el respecte per les persones i pel medi ambient.

 

Text: Enric Garcia Jardí

Fotografies: Parc Ecohistòric del Pont del Diable / Limonium