Els Nanos Vells fan 150 anys

Avui el protagonista d'aquesta nova secció mensual és el Nano Capità

De ben segur que tots els que hagueu passat la vostra infantesa a la ciutat recordeu algun instant, amagat en la vostra ment, relacionat amb els Nanos Vells: una encaixada de mans, un neguit a la panxa, i a la vegada d’il·lusió, en l’espera del seu pas en una cantonada, o, simplement, un estat d’inquietud per saber si realment us estaven mirant a vosaltres… I és que els Nanos Vells, la manera tarragonina d’anomenar als capgrossos més antics de la ciutat, desprenen una barreja de solemnitat i de simpatia. Una mena de màgia, i a la vegada de misteri, de no saber qui s’oculta darrere d’ells.

Els Nanos Vells creen expectació en el Seguici Popular i ens encomanen alegria. Van sortir al carrer per primera vegada l’any 1865, substituint als anteriors nanos municipals, i, tot just enguany, fa 150 anys d’aquesta efemèride. Des de Tarragona Cultura encetem una nova acció 3.0, mensual, al T/Blog i a les nostres xarxes socials aprofitant aquesta avinentesa. Una vegada al mes, dedicarem un retrat a cadascuna de les sis parelles que conformen els capgrossos més antics de la ciutat i que porten els membres de l’Agrupació de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona, una entitat sense ànim de lucre amb l’objectiu principal de protegir i fomentar els Nanos, així com de les activitats festives en què aquests participen. La nostra finalitat és ben clara, conèixer-los una mica més. I avui és el torn de parlar-vos del Nano Capità de la comparsa; en altres paraules, de qui talla el bacallà en aquesta tribu.

Nano Capità

Els Nanos Vells, de l’escultor Bernat Verderol, estan formats per tretze capgrossos (amb sis parelles), tot i que inicialment eren dotze membres i poc després es va afegir el tretzè. Representen diversos estaments de la ciutat del segle XIX i els conformen: la parella dels Marquesos; els Andalusos; els Arlequins; els Negritos; la parella de pagesos i la dels metges. Tots ells, però, estan encapçalats pel Capità de la comparsa o també anomenat ‘Capità Manaies’. El reconeixereu perquè sempre porta un bastó llarg a la mà amb unes cintes de colors com a símbol d’autoritat. Vesteix una cassaca vermella, una armilla groguenca brodada, un coll i una corbata blancs; un pantaló gris, unes mitges i uns guants blancs, a més de dur un barret galonejat de dues puntes. La seva identitat i origen és encara, actualment, motiu de controvèrsia entre els estudiosos de la festa tarragonina, tot i que es parteix de dues fonts: d’una banda, les dades aportades per Adolf Alegret en el seu llibre Tarragona a través del siglo XIX (1924), i, d’una altra, la teoria de l’escriptor i historiador Joan Salvat i Bové al llibre Los gigantes y enanos de Tarragona (1951). Tots dos conclouen que es tracta d’una caricatura de Joan Cabeza, un antic alcalde de la ciutat, que, a més, era el propietari d’una xocolateria del carrer Merceria.

Nano Capità

Ben aviat us mostrarem noves dades d’una nova parella d’aquest conjunt de caricatures tan carismàtic de la ciutat. Com bé deia Salvat i Bové, si no sortissin els Nanos, semblaria que hi falta alguna cosa.

Text i imatges: Laia Marín

Fonts:

> Web Agrupació de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona.
> Casa de la Festa.
> Joan Salvat i Bové al llibre Los gigantes y enanos de Tarragona (1951).

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Articles relacionats