Josep Ferre Fervi

Josep Ferrer (Fervi), tota una vida fotografiant la ciutat des del Cós del Bou

Estretament vinculat a les festes de Sant Roc, durant anys al seu establiment se'l va conèixer amb el sobrenom de “Fervi, el fotógrafo de los niños”

Josep Ferrer Vilar (Fervi), va nèixer al número 12 del Cós del Bou el 15 de juny de 1943. Encara que als nou anys es va traslladar a viure amb la seva família a la Rambla Vella i que actualment viu a la Rambla Nova, la seva vida sempre ha estat estretament lligada a aquest carrer tarragoní.

I és que el 9 de juliol de 1965 va obrir, amb la complicitat del seu germà i les que llavors eren les seves respectives parelles, una botiga de fotografia al número 18 del Cós del Bou. “Al cap d’uns mesos vaig haver de marxar a fer el servei militar, però des d’allí vaig seguir fent algunes fotos per poder guanyar quatre rals i així ajudar a mantenir la botiga des de la distància”, explica Fervi.

Josep Ferre Fervi

Però, fins llavors, ningú de la família no s’havia dedicat a la fotografia. De fet, Josep Ferrer havia començat la seva vida laboral exercint de mecànic torner, però s’havia comprat una petita càmera de plàstic per 69 pessetes a ca Chinchilla i el seu cap, sabent que li agradava la fotografia, va oferir-se un dia a ensenyar-li a revelar. “Ens vam tancar al lavabo de casa meva, ho vam tancar tot i allí se’m va despertar del tot el cuquet”, afirma Fervi.

En aquella època no era encara habitual que en totes les cases hi hagués càmeres de fotografiar, però començaven a haver-n’hi i necessitaven negocis que les revelessin. Aquest és el principal objectiu amb el qual van obrir la botiga. De fet, recorda com esperaven que els diumenges i els dies festius fes bon temps. “Si el Diumenge de Pasqua havia fet bo, l’endemà tenies una feina perquè tothom havia tret la càmera per fer unes quantes fotos. De fet, el rècord va ser haver de revelar 365 carrets de blanc i negre en una nit, un dimarts després de Pasqua, perquè havies garantit el lliurament de les fotos en 24 hores”, recorda.

Ben aviat, Fervi compaginaria el negoci amb la seva passió per fotografiar partits de futbol. “El 1967 el meu germà va entrar a treballar en una entitat bancària i ho va deixar. Ens vam quedar la meva dona i jo i a principis dels anys 70 vaig començar a fer fotografies dels partits del Nàstic. Allò era el que més m’agradava. Feia molts anys que admirava la feina que feien altres fotògrafs com en Canadell, en Chinchilla o en Vallvé des de la gespa del camp”, explica Fervi.

Josep Ferre Fervi
Fervi mostra una fotografia feta al Camp Nou el 1974 durant la presentació de Johan Cruyff, juntament amb l’àrbritre de La Secuita Jaume Oliva

Aquella feina de revelar fotos a corre-cuita per poder arribar abans del tancament de l’edició, però, va durar pocs anys i després d’un malentès amb el personal del Diario Español, per qui acostumava a treballar, va decidir centrar-se només en el negoci, que el 1976 es va ampliar amb la incorporació d’un estudi que van obrir al número 11 del Cós del Bou. La seva dona, Mercè Escoda, va ser qui es va posar al capdavant de la fotografia d’estudi. “Ella gaudia molt i ens van arribar a dir ‘Fervi, el fotógrafo de los niños’”, recorda.

A ca Fervi eren els fotògrafs dels nens gràcies a unes campanyes nadalenques que els van permetre fotografiar a mitja ciutat. “El Nadal del 76 vam engegar una promoció que, si els nens ens portaven un cupó que es distribuïa amb el diari gratuït Clàxon, els regalàvem una fotografia de 13 x 18. Un any vam fer un miler de fotos!”, rememora Fervi. Per aprofitar la volada d’aquella campanya, es van aliar amb el locutor de ràdio Josep Maria Tarrassa i van decidir que, a canvi de les fotos, demanarien a les famílies que compressin una butlleta per les cistelles que sortejaven a la ràdio. “Vam voler aprofitar que en Maginet també es veiés beneficiat d’aquell èxit”, explica amb orgull.

Josep Ferre Fervi
Josep Ferre Fervi

Amb el pas del temps el negoci es va anar adaptant i ampliant a les noves tendències. Havien estat el primer estudi de la província de Tarragona en poder revelar fotografia en color i, amb la irrupció del vídeo, també van muntar un estudi de producció de vídeo, fins que, del 1992 fins al 2015, moment en què van tancar, es van dedicar únicament a la fotografia. De fet, la memòria col·lectiva de molts tarragonins passa per veure l’aparador del Fervi ple de fotografies de Setmana Santa, de Sant Roc i de Sant Magí. “Això era quelcom que ja feia en Chinchilla i un any vam començar a fer fotos per Setmana Santa i vam veure que la gent les demanava i ens les venia a comprar”, afirma mentre reconeix que, tot i tenir la botiga tancada, ho segueix fent perquè encara hi ha gent que li demana que els faci una foto quan surten a la Professó de Setmana Santa.

Dedicació pel seu barri

Tot i no viure-hi en l’actualitat, Fervi ha passat més hores de la seva vida al Cós de Bou que a qualsevol altre lloc de la ciutat. Vinculat estretament a la Comissió de Festes del barri de Sant Roc, cada any espera amb candeletes el 16 d’agost, tot i que reconeix que aquest 2020 “no serà el Sant Roc que a tots ens agrada”.

L’aparador de la seva botiga ja tancada al públic servirà per muntar una petita capella que aquest any veurà poc més que disparar el canó alguna vegada: “A veure si matem algun virus amb algun dels dispars….”, explica rialler.

Josep Ferre Fervi

De fet, parlar de les festes de Sant Roc li il·lumina la cara. Recorda com, anys enrere, s’esgotaven les coques i l’aigua beneïda que repartien. I és que, segons diu, “Sant Roc estava per davant de Sant Magí i Santa Tecla. Hi havia gent que no sabia on estava el carrer Cós del Bou, però si els deies que era allí on se celebrava Sant Roc, automàticament s’ubicaven”.

Potser aquest 2020 no ens permetrà tenir festes de Sant Roc, però, si el 16 d’agost passeu pel Cós del Bou, busqueu a Fervi que, de ben segur, encara que sigui amb mascareta, tombarà pel seu carrer per celebrar la que “durant anys va ser la festa més important de Tarragona”.

Text i fotografies: Laia Díaz

One thought:

  1. Magnific reportage Laia, me ha fet molta il·lusió de la manera que las sabut redactar, me he emocionat. I també unes fotos molt maques.
    Gràcies

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>