Coia Escoda Múrria (Reus, 1964) va estudiar Geografia i Història a Tarragona, quan la universitat de la ciutat encara era Universitat de Barcelona.

Just després d’acabar els estudis, va entrar a treballar al Port de Tarragona a través de l’obra social de Caixa Tarragona. L’objectiu del seu lloc de treball era crear un arxiu històric de tota la documentació que havia conservat el Port. Dos anys després, el 1990, la contractaven com a personal de la junta portuària, just en el moment en què l’Arxiu del Port obria les seves portes al públic, el 4 de juliol de 1990.

Des de llavors, durant els darrers 30 anys, Escoda vetlla per la documentació història i administrativa que genera el Port de Tarragona, des de l’any 1790 fins a l’actualitat.

Durant aquests darrers mesos, Escoda ha estat immersa en l’organització de diferents actes per celebrar el 30è aniversari de l’arxiu portuari, però la pandèmia ha obligat a ajornar-los fins a la tardor.

Què és el que custodien a l’Arxiu del Port?

La documentació que han generat els diferents organismes que han gestionat el Port al llarg de la història: la Junta Protectora de les Obres del Port, creada el 1790 i que va estar vigent fins el 1836, la Junta d’Obres del Port de Tarragona, que es va fundar el 1869 i va funcionar fins el 1992, moment en què va ser substituïda per l’actual Autoritat Portuària.

Quins tipus de material hi conserven?

Tenim fons generats per la pròpia administra portuària, però també tenim el fons dels fars, per exemple, que recullen tota la documentació generada pels fars de tota la costa de Tarragona i també els de l’Ebre.

A més a més, tenim fons d’altres administracions vinculades al mar, com el de Capitania Marítima de Tarragona, que fa uns anys van ingressar tots els documents relatius als vaixells de pesca que han treballat a la costa de Tarragona des de meitats del segle XIX fins a l’actualitat.

No gestionen cap fons particular, únicament són fons d’institucions?

En tenim algun de personal, com el d’Eduardo Serrano Suñer, germà d’un ministre de Franco, que va ser enginyer portuari i director de les Obres del Port des que es va acabar la Guerra Civil fins als anys 70. A banda, també custodiem tota la documentació del Gremi de Marejants i el del Club Nàutic de Tarragona.

Tot això són fonts documentals, però també tenim un fons fotogràfic, una biblioteca de temàtica marítima i portuària, una hemeroteca amb capçaleres de revistes i diaris vinculats al tema marítim i d’enginyeria, una videoteca i una fototeca. A part, gestionem la col·lecció Ephemera, amb gairebé 2.000 registres. És la col·lecció de tot el material tipus targetons d’invitació o bé un pòsters d’activitats sempre relacionat amb el Port de Tarragona.

Com arriben aquí tots aquests documents?

La font d’alimentació de la part administrativa és la pròpia Autoritat Portuària que, via transferència de documents, ens ho fa arribar. Quan passen cinc anys i els arxius d’oficina deixen de consultar-se sovint, ens ho transfereixen. Tenim tot un protocol i un procediment per ordenar, classificar i posar el material amb les condicions tant climàtiques com documentals que necessita.

Tenim aquest edifici (al carrer Anselm Clavé, a tocar de la plaça dels Carros) on hi ha la documentació històrica, i també un altre al carrer del Mar, on hi ha cinc plantes on es guarda tota la documentació administrativa.

Cinc plantes? Això deuen ser molts documents…

En total, tenim 13 fons que són unes 18.000 caixes d’arxiu. En arxivística es parla de metres lineals i nosaltres tenim 2,5 quilòmetres de documentació, més o menys.

També hi ha la biblioteca auxiliar amb uns 10.000 volums, els plànols que són uns 2.000, la col·lecció Ephemera que també són uns 2.000, en revistes i diaris tenim unes 400 capçaleres, la fototeca són 12.000 imatges…

Interpreto que molts d’aquests documents, avui en dia, ja es poden consultar en línia.

Certament, els últims anys hem fet una aposta important per la digitalització. Cada any digitalitzem aquelles sèries que amb els anys hem vist que desperten més interès o més necessitat de consulta. Bàsicament, són les relacionades amb el negoci portuari, com ara l’entrada i sortida de vaixells, per exemple. És el que reflecteix tot el moviment econòmic.

A la pàgina web del Port és on hi ha totes les sèries que hem anat digitalitzant. En aquestes setmanes de confinament, en què tothom ha estat treballant des de casa, hem pogut atendre totes les peticions i consultes perquè, per sort, totes les sèries estaven digitalitzades.

Les memòries de les juntes d’obres també són alguns dels documents més consultats i estan totes digitalitzades des del 1871 fins a l’actualitat. Hem pogut constatar que tota aquesta inversió que havíem fet de digitalització ha anat fantàsticament bé. A banda, amb els anys, la digitalització ha fet disminuir la consulta presencial, hi ha molta menys gent que ve a la sala, però sí que tenim molta consulta online.

Quan es va començar a digitalitzar?

Cap a l’any 1995 vam començar a microfilmar, per un tema de conservació. És una tècnica que consisteix a fer una fotografia del document i encara ara es creu que és un dels millors mètodes de conservació, que pot tenir una perdurabilitat d’uns 100 anys. Ara bé, amb l’arribada de la digitalització tot aquest procés es va facilitar i tothom ho pot consultar des de qualsevol lloc del món, cosa que fa que no hi hagi competidor possible.

Deu fer ja uns deu anys que vam començar a assignar una partida del nostre pressupost anual i cada any es digitalitza una sèrie o una part d’una sèrie que hem anat veient que la gent té més necessitat de consultar.

Amb tota aquesta evolució del món digital, s’ha reduït el nombre de paper que arriba?

Tothom pensava que amb la digitalització hi hauria menys paper, però nosaltres encara no ho hem detectat. L’administració portuària, com totes les administracions, continua generant molt de paper. Afortunadament encara tenim molt d’espai per emmagatzemar-la i cada vegada es posen més esforços en digitalitzar, sobretot les sèries més antigues i de més consulta.

De tant en tant, a les cases es fa neteja de papers. Aquí també se’n llencen?

En principi, no podem llençar res a la brava. Com que som una entitat que depenem de l’Estat, del Ministeri de Foment, en el cas que vulguis eliminar una sèrie, cosa que habitualment es vol fer per falta d’espai, necessites remetre un informe a una comissió que avalua si allò es pot llençar, si només se’n pot llençar una part… Com que de moment tenim espai, l’únic que hem fet és eliminar còpies.

Aquest 2020 se celebren els 30 anys de l’Arxiu. L’actual situació els deixarà organitzar algun acte?

La celebració havia de començar aquest 4 de juliol, coincidint amb el 30è aniversari. Teníem la idea de fer molts actes presencials mentre que, al final, el que hem fet ha estat emplaçar-los al mes d’octubre, excepte la instal·lació d’unes retrofotografies a la façana d’aquest edifici, que farà el 100 anys l’any 2023.

Cap a la tardor, tenim previst fer una ruta guiada per la plaça dels Carros, que és la connexió entre Port i ciutat, i una activitat nova teatralitzada, anomenada Coneix els secrets de l’arxiu amb, que unirà les que ja fèiem amb els personatges del capità Apodaca i la senyora Castellarnau.

Per curiositat, tenint en compte que a la feina es passa el dia classificant i ordenant, a casa també ho fa?

Ho tinc bastant ordenat i els de casa meva et dirien que tinc força mania amb aquestes coses. És una guerra que sempre tenim la gent més ordenada. No ho tinc tot amb etiquetes com aquí a l’Arxiu, si no que aquestes són més mentals. Tu saps que en aquell lloc hi va el sabó o les tovalloles… Suposo que es deformació professional. Però, és que com vols trobar un llibre si algú s’equivoca a l’hora de guardar-lo? A l’Arxiu en tenim 10.000! Com hauríem de localitzar un llibre al qual li toca el número 3.340 si aquest acaba al 5.340, per exemple? És impossible! Per això és important el tema de l’ordre, que és quelcom que les mares sempre intentem inculcar.

Text i fotografies: Laia Díaz

Etiquetes: , , ,