Integrar el concepte comunitari en la cultura

El Pla Estratègic Tarragona Cultura abordarà l’àmbit del desenvolupament cultural comunitari, aquest dijous 7 de març. L’acte tindrà lloc a les 18 hores al vestíbul del Teatre Tarragona i és obert al públic.

La jornada proposa una nova jornada de reflexió per tal d’aprofundir, en aquest cas, en l’àmbit del desenvolupament cultural comunitari, com una dimensió basada en la connexió de col·lectius i persones, així com en la transformació de les condicions socials per a la comunitat, sempre a partir d’una participació activa de la ciutadania.

El debat tindrà una primera part amb ponents convidats experts en aquest camp: Antonio Alcántara, professor a la facultat d’Educació a la Universitat de Barcelona i membre de l’equip pedagògic de La Perifèrica i l’Ateneu Popular 9Barris; Josep M. Aragay, responsable del projecte Basket Beat i Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya; Irati Irulegi, coordinadora de projectes del programa d’art Idensitat; i Carme Serret, llicenciada en Filosofia i professora de futurs educadors a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on hi imparteix precisament Desenvolupament Cultural Comunitari.

Irati Irulegi explica que Idensitat parteix de “lògiques de connexió, ja sigui traçant vincles entre diferents contextos, des del local a l’internacional, entre diferents àmbits del teixit social, i cultural engegant propostes col·laboratives i d’acció compartida”. L’objectiu del programa és fomentar les pràctiques artístiques i processos col·lectius “com a instruments essencials amb els quals activar estratègies innovadores i transformadores que incideixin tant en l’ecosistema cultural com en el context social sobre el qual actuen”.

Com pot esdevenir un projecte comunitari

Per Irulegi, les claus perquè el projecte esdevingui comunitari es troben en “una contínua revisió d’eines i processos, la relació amb diferents camps del coneixement, la construcció de vincles amb la ciutadania, l’exploració del lloc i l’atenció a emergències”. Tot plegat, constitueix “unes formes de recerca, producció i circulació de contingut cultural que integrin la pràctica artística, la mediació i l’educació, des d’una perspectiva crítica, models col·lectius i generadors de coneixements”.

Des d’un perfil docent, Carme Serret comenta que la clau del desenvolupament cultural comunitari “són els llenguatges artístics”. “Partim de la realitat que una metodologia té una funció creativa, però que ha de transcendir. Si ens limitem a aplicar-la com a tal és molt limitada, cal flexibilitzar-la i adaptar-la a les situacions”, diu Serret.

Per a Serret, la qüestió bàsica i diferenciada del desenvolupament cultural comunitari “és que partim dels llenguatges artístics”. Argumenta que “no és donar veu des de fora, com que es dona des de dins i l’utilitzem com altaveu”. Així mateix, afirma que la cultura “és un concepte obert i una experiència humana on tots estem immersos i cal apreciar com l’art són codis oberts que ens donen accés a expressar-nos d’una forma que és única”. “El desenvolupament cultural comunitari sempre és present en el procés, que és el fenomen transformador i no pas el resultat final”, comenta la professora.

Antonio Alcántara detalla que hi ha diferents elements que ajuden a dibuixar el desenvolupament cultural comunitari en els projectes. Des d’una mirada activista i acadèmica, explica que els projectes “han de tenir un sentit i una finalitat vinculada a l’espai on es troben”. “Una mirada d’arrelament”, comenta. Un altre punt a destacar és el fet de treballar des de la participació, no només com a consum d’activitats, sinó que “la gent les pugui construir el projecte i decidir sobre ell”. Altres factors que remarca Alcántara són la transparència en la presa les decisions i “la cura dels processos amb una mirada sostenible”.

El com i el perquè del projecte

Alcántara qüestiona també que “no només hem de veure el com, sinó també el perquè. Cal imaginar elements amb voluntat de servei públic, inclusius i oberts que proporcionin una mirada àmplia de comunitat”.

Irate Irulegi assegura que en els reptes de transformació contemporanis és “crucial la vinculació de tots els operadors culturals, tant públics com privats per establir nous paradigmes de relació amb els nostres territoris on les pràctiques artístiques i les institucions culturals i educatives no es poden quedar enrere”. Aquests nous paradigmes, tal com detalla la coordinadora de projectes d’Idensitat, han d’atendre “tant a la dimensió social i els patrimonis col·lectius, com a la biodiversitat o els reptes ecològics que tenim davant del conjunt social, sent clau una visió múltiple i compartida per encarar la sostenibilitat o la recuperació dels entorns naturals”.

Treballar de forma col·laborativa i entrecreuada connectant agents i experiències en un mateix territori des d’equipaments de proximitat possibilita, en paraules d’Irulegi, que es generin “col·laboracions entre diferents institucions tant d’àmbit artístic com d’altres disciplines”.

La importància dels equipaments de proximitat

Per Carme Serret, els equipaments de proximitat “són fonamentals, ja que el concepte neix de la comunitat i és aquest qui crea en funció de la necessitat a través dels llenguatges artístics”. De la mateixa forma, Antonio Alcántara creu que “depèn de com es treballi i de quina forma podem entendre l’equipament com un mètode de cerca de la comunitat i és obert a tothom”.

El desenvolupament cultural comunitari representa una bona eina de cohesió social. Irati Irulegi manifesta que els equipaments de proximitat “són fonamentals per l’intercanvi que, des de la col·laboració i relació entre ciutadania, i sector cultural i creatiu, prioritzi valors com el bé comú, l’atenció a les persones i el medi-ambient, l’accessibilitat, i la igualtat d’oportunitats. “Els equipaments de proximitat faciliten nous punts de referència cultural i social descentralitzats, plurals, i connectats, afavorint nous eixos d’interès cultural”, expressa.

“En general, es considera que la cultura és un vertebrador fonamental del teixit social”, comenta Carme Serret, la qual afegeix que el desenvolupament cultural comunitari “pot ser un transformador de realitats complicades i un altaveu molt important”.

Alcántara comenta que “cal veure si els projectes treballen en aquesta lògica i que entenen per cohesió social”. “Cal que intentin profunditzar en generar vincles de més proximitat per donar resposta a les necessitats de les persones”, afirma. Davant d’aquesta afirmació, considera que la cultura pot ser un motor econòmic que faciliti la cohesió entre les persones “en un marc que és divers, però també desigual”.

La jornada continuarà amb una segona part amb participació i debat entre els assistents, recollint propostes per incorporar el desenvolupament cultural comunitari en la planificació i gestió de les polítiques culturals locals, tractant també la inclusió de la variable arts i cultura a través dels llenguatges expressius i creatius; la perspectiva multi i interprofessional i nous recursos de caràcter conceptual i metodològic per aplicar-los en contextos variats.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Cedides