“Investiguem com van ser les darreres 24 hores de vida de Cèsar”

Tot el que es veu al Festival Tarraco Viva, que enguany torna a la ciutat del 22 al 30 de maig en un format semipresencial, emmagatzema hores de dedicació i esforç. Així ho corrobora Julio Villar, especialitzat en la interpretació del patrimoni i la divulgació històrica; és, a més, col·laborador des de 2014 a l’esdeveniment. “Vaig conèixer el festival quan estudiava història, pels volts de 2001. Llavors ja em va captivar com a visitant, era una mena de parc d’atraccions històric i hi havia tot allò que m’apassionava, però en un altre format. Un dels mèrits del projecte és que s’adreça a un gran ventall de públic”, resumeix.

Troba que el festival és important perquè “parla de nosaltres i de qui som, de com s’han afrontat grans fets del passat els quals es van repetint cíclicament, salvant moltes distàncies”. Aquest any, Villar porta a la ciutadania una de les novetats de la programació. Es tracta de l’audiovisual Cèsar: cas obert, que es podrà veure al web del Tarraco Viva del 23 al 29 de maig. “És un serial de set capítols, de tres minuts cadascun, en el qual mostrem una investigació sobre els fets dels idus de març. S’hi han sumat 27 personatges, caracteritzats segons la moda de la Roma del 44 aC”, descriu. A les diferents càpsules s’hi explica qui va ser Cèsar com a militar i polític, les persones que van participar en la conjura i justifiquen per què la mort de Cèsar, més de 2.000 anys després, continua marcant la cultura occidental.

Tot recreant un espai del no-res

A Cèsar: cas obert hi col·labora (especialment en matèria de personatges, entre altres elements) Projecte Phoenix i Argos Tarragona, així com les professionals audiovisuals Ainhoa Solé i Laura Folch, agrupades a LesdArt. “Ambdues s’han encarregat de recrear, del no-res, un espai, que és el que mostrem a l’audiovisual. A la peça, s’hi veurà un narrador, paper que jo assumeixo, i faig la reconstrucció; soc en un despatx policial on explico, fil per randa i per posar un cas, com són les darreres 24 hores del cònsol Gai Juli Cèsar, tot fins que entra a la cúria de Pompeu per tal de presidir la reunió del Senat. No en sortirà mai, però, almenys no amb vida”, concreta. A més, personalitza implicacions clau a l’ambiciosa empresa, com ara la de Rafael López-Monné, Rafa Pérez i Siqui Sánchez.

Un dels actors a l’audiovisual de Villar, rere l’escena.

La confecció de la història s’ha nodrit, per un altre costat i en part, dels coneixements que traslladen Apià, Suetoni, Plutarc i Ciceró. “Majoritàriament, ens aporten una visió aristocràtica, però hi ha indicis que corroboren que no tot Roma pensava de la mateixa manera i, ni molt menys, estava d’acord amb la mort de Cèsar”, manifesta. D’alguna manera, els artífexs de la conjura que va posar fi a la vida del cònsol “no van calcular com respondria la població a aquell assassinat”. Casos com el que ens ocupa, diu, n’hi va haver d’altres: els germans Tiberi i Gai Semproni Grac o Luci Sergi Catilina. “La tasca que volia dur a terme Gai Semproni Grac, de fet, era una reforma agrària i es va vendre com una mena de cop d’estat”, afegeix.

Tot canvi es contemplava, per part de les classes benestants al poder, com una amenaça. “No s’adaptaven i Cèsar era considerat un perill perquè volia fer reformes, el seu mandat era el darrer intent de refer la república, però les bases d’aquesta estaven molt tocades; no serà després de guerres civils i l’arribada del fill adoptiu i successor de Cèsar, August, que tot plegat no es renovarà, justament amb un l’imperi”. Tot això miren de copsar-ho a la sèrie policíaca i aporten, també, el parer dels cesarians, partidaris de Cèsar: “Desglossem la pèrdua del poder del col·lectiu un cop mor el ‘líder’, tot aportant que hi havia partidaris lleials i altres d’interessats, els quals fàcilment podrien trair-lo.”

Lligams entre Egipte i Roma

Proposar aquest projecte al director del Tarraco Viva, Magí Seritjol, va esdevenir una “tasca ambiciosa”, que ha donat fruits. “Al principi no les teníem totes, no sabíem si podríem fer un festival semipresencial. Oferim producte de narrativa útil”, considera. Villar també ha participat en l’elaboració d’una altra de les novetats de Tarragona Viva, la recreació històrica a càrrec d’Argos Tarragona Cleòpatra. Una història d’amor i poder entre Roma i Egipte (22 i 29 al pati de la Casa Canals, 18.30 h; s’enregistrarà per penjar-la al web). “Encara que semblin llunyanes, Egipte i Roma, no ho van ser pas. Al cap i a la fi, a Roma, hi va haver temples egipcis. A més, pels volts de la mort de Cèsar, Cleòpatra es trobava a Roma, havia quedat amb ell per presentar-li el seu fill Cesarió. Més enllà de la coneguda història/es d’amor, parlarem de la relació econòmica i estratègica entre ambdues localitzacions”, conclou.

Text: Cristina Valls López
Fotografies: Rafael Lopez-Monné, Rafa Pérez i Siqui Sánchez