Joves, consagrats i les primeres vegades

Ventura Pons i els directors tarragonins es reparteixen el protagonisme de l'inici del Festival REC de cinema

El REC no és només una successió de projeccions de pel·lícules a concurs, a l’espera del veredicte final. Camaleònic, perfeccionant la seva personalitat pròpia encara a la seva catorzena edició, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona s’omple d’activitats paral·leles per completar la programació i arrelar encara més entre la ciutadania. La van encertar gairebé a la primera amb la Nit Bizarra, en què mai un adjectiu s’havia utilitzat de forma tan escaient. I ara el protagonisme de l’arrencada d’un llarg i intens cap de setmana a la ciutat se’l reparteixen els autors de Tarragona i un director consagrat que recorda en públic la seva primera pel·lícula, en aquest cas, Ventura Pons.

La sessió inicial dels curtmetratges dels autors de Tarragona és un recordatori dels inicis del REC, quan s’autoanomenava Festival de Creació Audiovisual de Tarragona i estava consagrat als films de menys de 30 minuts. Aleshores reservava una de les categories de la competició als autors locals. Però encara que les òperes primes han desplaçat els curts com a eix central del festival, el REC manté l’habitual sessió dedicada als autors tarragonins, òbviament ja fora de concurs.

En aquesta ocasió dimecres vam poder gaudir de quatre curtmetratges, sense cap més nexe d’unió que l’origen tarragoní del director. La jove Iris Carrera Lago va presentar el seu treball de grau, A los dos lados del espejo, una personal carta d’amor de la directora a la seva passió de la infància, el teatre, tant com espectadora com, especialment, dalt de l’escenari. Antonio Clemente va deixar clara la seva predilecció pel cinema negre amb Inspiración, un thriller rodat (qui ho diria després de veure’l) íntegrament amb telèfon mòbil. Molt més experimental és Llar de foc, de Jordi Diaz. Als qui segueixen l’actualitat cultural de més a prop els sonarà el nom, perquè va ser l’autor tarragoní que es va colar a l’exposició “Talent Latent” del Festival SCAN de 2012. Aleshores ja avisava que estava investigant amb el cinema, i el resultat, Llar de foc, entronca perfectament amb les seves fotos: una successió d’imatges teòricament inconnexes d’una nit sòrdida i asfixiant presentades amb una factura tècnica impecable. I va tancar la sessió de curtmetratges un altre jove talent, Adrià Guxens, actualment estudiant de l’ESCAC i a qui ja havíem pogut veure al REC de l’any passat, que en aquesta ocasió va presentar The International Film Student Syndrome, l’últim treball de la seva estada nord-americana. La sessió es va tancar amb la projecció del llarg Patuchas, el hombre de los mil limones, d’Asbel Esteve.

2014-12-05 Presentació Autors de Tarragona. Foto Jaime Rojas

L’any passat el REC va apostar per complementar la seva aposta per les òperes primes. Per què en lloc de mostrar només primers treballs de joves directors no es portava a Tarragona un realitzador consagrat per visualitzar conjuntament la seva primera pel·lícula? Fruit d’aquesta reflexió va néixer My first time, la secció que l’any passat va estrenar Agustí Villaronga amb la torbadora Tras el cristal. L’aposta va funcionar i enguany ha agafat el relleu el veterà Ventura Pons, present ahir a Tarragona en la inauguració oficial del Festival. La seva òpera prima és Ocaña, retrat intermitent, un documental sobre el pintor i provocador José Pérez Ocaña, un dels animadors de la Barcelona postfranquista, “en què cada nit era una festa”, segons va confessar el mateix Ventura Pons.

El director de l’Aula de Cinema de la URV, José Carlos Suárez, va presentar i recollir la projecció i va afirmar que aquell debut de Pons de l’any 1978 era encara avui en dia “la seva millor pel·lícula”. Ahir dijous van començar també les projeccions dels films a concurs. Potser algun dels noms, per a la majoria grans desconeguts, que es mostren aquests dies al REC acaben fent carrera com a directors i uns quants privilegiats amb memòria podran afirmar, d’aquí a uns anys, que la seva millor pel·lícula és la primera i que la van veure a Tarragona.

Jordi Suriñach
Fotos de Jaime Rojas – Festival REC

2014-12-05 El públic del REC. Foto Jaime Rojas

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>