La classe magistral que tots haguéssim volgut tenir
Parles d’una sessió del Senat romà i la recrees amb desenes de personatges a escena. Fas referència a l’Ara Pacis, i per art de màgia apareix una rèplica a escala 1:1 que, a més, gira 360 graus per sorpresa absoluta dels espectadors. L’espectacle central d’aquesta edició de Tarraco Viva, August. El poder de la màscara, és un salt de qualitat important en les propostes de recreació del Festival. Si l’objectiu és explicar la història de la millor manera, les sessions del Recinte Firal del Palau de Congressos estan molt a prop de convertir-se en les millors classes possibles.
Amb el pas dels anys Tarraco Viva ha crescut (enguany, prop de 800 actes concentrats en tres setmanes!) incorporant propostes de tot tipus: jornades gastronòmiques, concerts, monòlegs d’un sol personatge, demostracions militars… Però si hi ha un model d’espectacle que defineix el Festival és aquell en què un narrador expert explica uns fets que el públic veu en directe perquè unes persones vestides d’època (si us plau, eviteu el verb disfressats) els representen. El mateix director del Festival, Magí Seritjol, exerceix aquest paper de narrador en moltes ocasions.
En el cas d’August. El poder de la màscara, el model s’ha portat, gairebé, a la perfecció. Magí Seritjol imparteix una classe magistral d’hora i mitja sobre l’emperador August amb el suport d’una vuitantena de figurants, una escenografia tan senzilla com efectiva i una projecció audiovisual. Sense moure’ns de la nostra localitats podem veure August treballant al seu escriptori, podem traslladar-nos a una celebració familiar a la vil·la de Prima Porta o veure en viu com funcionava el repartiment de blat amb l’annona frumentaria. Sense oblidar les aparicions de dues de les joies de la corona d’aquesta edició del Festival: l’estàtua d’August policromada i la rèplica de l’Ara Pacis.
Parlar dels detalls que amaga l’altar que feu erigir l’emperador August pot ser complicat. Amb el suport d’unes fotografies pot ser més senzill. Si veiem en directe una reproducció d’aquest altar la cosa entrarà més fàcilment. I si, a més, apareixen en carn i ossos tots els personatges representats en els frisos està clar que la sessió adquireix una nova dimensió. “Posem tots els recursos per explicar la història de la millor manera possible“, explica sovint Seritjol. El model agradarà o no agradarà, certament l’espectacle s’allarga un pèl massa, però com a execució d’un model, la proposta de l’Associació Projecte Phoenix que es pot veure al Recinte Firal del Palau de Congressos és gairebé immillorable.
Tota aquesta ambiciosa posada en escena serveix per explicar la vida de l’emperador August, un personatge predestinat a tenir un paper irrellevant a la història, però a qui sorprenentment Juli Cèsar va nomenar com a successor. Malaltís i pèssim general, aquell jove de divuit anys a priori tenia poc futur per governar una immensitat convulsa. L’espectacle permet entendre com, amb l’ajuda d’amics fidels com Agripa o Mecenes, va acabar amb dècades de lluites fratricides i erigir-se emperador d’un territori immens.
Si voleu aprofundir en la vida de l’emperador, August. El poder de la màscara es pot veure fins al 24 de maig tots els divendres, dissabtes i diumenges al Recinte Firal del Palau de Congressos. Les entrades es poden comprar anticipadament.
Jordi Suriñach
Deixa un comentari