“En el fons, Instagram és molt terapèutic”

La Rosa Rovira va néixer a Lleida, on va viure fins als vint-i-un anys. Va estudiar-hi Educació Social, mentre, paral·lelament, completava els tres cursos de Formació de l’actor a l’Aula de Teatre de la ciutat. És educadora social i treballa amb infants i adolescents en risc, en un centre d’acollida: “És una feina molt dura però molt satisfactòria”, ens diu. Li agrada moltíssim viure a Tarragona, perquè, des del seu punt de vista, és una ciutat que té la mida justa per tenir de tot a l’abast, sense l’estrès, el soroll i la contaminació dels grans nuclis urbans. A més, valora que tinguem unes platges “maquíssimes” i, alhora, la muntanya a dos quarts d’hora en cotxe, o el Pirineu a dues hores, “per no parlar del clima, el menjar, les tradicions i les festes”. “Malgrat que sóc una lleidatana de les que defensa Lleida a capa i espasa, reconec que estic contenta amb el canvi i sempre m’he sentit molt ben acollida.”

Trobareu la Rosa a Instagram amb el sobrenom de @lamishima. De caràcter generós, alegre i entusiasta, la Rosa sap passar-s’ho bé i fer que els altres també visquin una estona agradable amb ella. Les seves fotografies recullen aquesta passió que sent per la vida. Ella és la Fotògrafa Convidada del mes d’agost a les xarxes de @TGNcultura, on podreu anar descobrint la seva sèrie dedicada a la dansa.

Fa molt temps que ets aficionada a la fotografia? Feies fotos sovint abans de tenir Instagram?

Sí, faig fotos des que tinc ús de raó. Des de ben petita prenia la càmera als meus pares i podia passar hores mirant àlbums de fotos encara que fossin de gent que no coneixia. Quan tenia quinze anys vaig fer un curs de vint hores de fotografia, on ens ensenyaven aspectes molt bàsics sobre la càmera i apreníem a revelar. Pel meu aniversari em van regalar una ampliadora, em vaig instal·lar en una vella bodega i em vaig passar tot un estiu fent fotos i revelant. Encara puc sentir l’olor dels diferents líquids impregnant els meus dits! I els meus millors regals sempre han estat càmeres i objectius; així que sí, reconec que sóc una autèntica addicta a la fotografia.

Què t’agrada mostrar en les teves fotografies? Quins temes o motius són els teus preferits?

M’agrada mostrar sobretot moments i sensacions; clar que una foto pot fer sentir coses diferents segons els ulls que la veuen, però està bé quan la gent et diu que la teva foto li ha provocat emocions o reflexions. Generalmen,t faig fotos alegres i coloristes, molt sovint de situacions de vida quotidiana; per això els meus fills o amistats hi surten força sovint. El blanc i negre el reservo només per a fotos molt especials. També m’agrada provar temes típics d’Intagram, com ara contrallums, siluetes, salts…, és divertit i alhora enriquidor provar diferents estils i no tancar-se a un sol tema; crec que és l’única forma d’aprendre i evolucionar. El que sí que m’agrada és la varietat, no segueixo una línia concreta ni em coarto a mi mateixa el que penjo.

Com definiries el teu estil fotogràfic?

Buf, doncs com que penjo bàsicament el que em ve de gust segons el dia, crec que és difícil de definir. Però com dic en el meu perfil d’IG, el que intento transmetre és positivisme: felicitat, amor, nens, amics, viatges… Vida! Clar que si un dia estic empipada o trista per quelcom, també tinc alguna sortida de to. En el fons, Instagram és molt terapèutic.

Des de quan ets a Instagram? Què té de bo i de no tan bo aquesta xarxa?

Sóc a Instagram des de fa tres anys. Per mi el millor d’IG és poder veure fotos de gent de tot el món, de països, carrers o cases que mai trepitjaré, però que a través de la xarxa t’arriben a l’instant en què es fan, o de llocs que estic coneixent a través d’IG i que em motiven a viatjar i conèixer més món. Una altra cosa molt positiva és la gent que hi ha darrere, gent amb mil oficis i històries de vida diferents a les teves, però amb la que pots parlar de fotografia, angles, enfocaments, etc., sense sentir-te una friki.

El que menys m’agrada d’IG…, doncs, d’una banda, que pot arribar a ser molt addictiu, i has d’aprendre a administrar-ho bé i que no t’absorbeixi. Quan veus que estàs més pendent del que passa al mòbil que del teu entorn, has de dir prou i resituar el teu temps lliure. Una altra cosa que em fa molta mandra es l’Star System que hi ha a IG, gent que pengi el que pengi té 3.000 likes i els típics comentaris “amazing”, “stunning”, “increïble”…, que et fa pensar que caldria ser una mica més crític i discriminar una foto maca d’una foto excel·lent o una foto “amazing!”. Sóc més aviat sosa quan comento les fotos d’altres, però quan ho faig és perquè realment m’ha agradat molt.

Tens alguna etiqueta pròpia que hagis creat tu o que utilitzis de manera freqüent?

No tinc cap etiqueta pròpia i sóc bastant repetitiva en els hashtags que utilitzo.

Digue’ns 5 usuaris que ens recomanaries de seguir a IG i per què?

Dir-ne només cinc és molt complicat… Primer destacaria el grup tarragoní, ja que hi ha un alt nombre d’igers de Tarragona molt destacables, amb milers de seguidors i que a mi m’encanten: @juanjofuster, @vitex, @pamaneri, @guillemtz, @livetgn, @ferranmc, @danisero, etc. Si hem d’anar més enllà, a part dels igers catalans que tothom segueix i que jo també admiro moltíssim (@schutss, @dete_71, @seojmi…), jo destacaria la galeria de @roszcorrero, perquè té uns b/n esplèndids, @atfunk pel color i la llum de les seves fotos com a postals, @this_cool_dad pels extraordinaris retrats del seu fill, @marchi3003 perquè té una galeria variada i cada foto és diferent de l’anterior, i @ejota_senventyeight perquè fa una fotografia molt poètica.

Ets una persona molt creativa. A part de la fotografia, també tens afició pel teatre, oi? Quines de les dues passions et defineix i et realitza més com a persona?

Ostres, això és com preguntar si t’estimes més el pare o la mare!… Doncs el teatre i la dansa per mi és una forma de crear tan personal i profunda que diria que m’omple molt més. Suposo que perquè quan actues tot passa en un espai i un temps efímer i volàtil, però alhora hi poses tota la teva energia, força, desgast, hores i hores de feina…; per tant, esdevé molt més forta la sensació. D’altra banda, la fotografia també m’omple moltíssim, congeles un instant, sí, però és quelcom perdurable, que pots reproduir, imprimir i tocar, reviure els cops que vulguis.

També ets una persona molt dinàmica i dinamitzadora… A Instagram, a part del teu compte personal, administres o has administrat altres perfils…

He administrat tres comptes diferents i de tots se n’aprenen coses; bàsicament diria que quan comences a administrar un perfil ho fas amb molta il·lusió, que t’agrada mencionar gent i saber que serà feliç per aquell motiu durant una estona, ja que a tots ens emociona que ens mencionin o destaquin fotografies. Primer em van demanar que portés el perfil de @nsbcatalunya; ho he fet durant un any i 9 mesos, però fa unes setmanes ho vaig deixar perquè em prenia moltíssim temps, fèiem tres mencions diàries més un repte setmanal i començava a tenir la sensació que no podia arribar a tot. Per sort tot l’equip d’Nsb (Itàlia, Mèxic, Alemanya, Portugal i Anglaterra) eren una gent maquíssima i que comprenien perfectament les circumstàncies de cadascú, i per mi ha estat una experiència superpositiva. També vaig ser administradora durant poc temps de @catalunyagrafias; ho vaig deixar per discrepàncies amb el moderador. Finalment, vaig col.laborar durant un temps amb el grup @createcaptura_bnw. Administrar qualsevol compte és força complicat, t’has d’entendre amb els companys que també mencionen, tenir clars quins són els criteris, passar molta estona al dia mirant les fotografies etiquetades, editar-les amb el logo, escriure el text…, i de forma totalment altruista, evidentment. Així que des d’aquí voldria felicitar a tots els moderadors o administradors de grups, perquè realment és una tasca molt i molt complicada!

De quina manera creus que ha canviat Instagram des que vas obrir el teu perfil fins ara? I com creus que evolucionarà en els propers anys?

Quan vaig obrir el perfil veia fotografies que bàsicament utilitzaven els filtres propis i fetes amb mòbil. Ara cada cop es veuen més fotos que semblen superprofessionals, amb mil filtres i retocs; algunes d’elles són precioses, però altres em resulten massa retocades. Una altra cosa a destacar és que abans no hi havia gens de publicitat, només galeries de gent anònima; ara cada cop més apareixen usuaris de marques que fan sortejos i premien fotos. Jo sóc de les que participaven molt, però ara és un canal de publicitat constant i em satura bastant. On anirem a parar…? Doncs no ho sé.

Ens pots avançar el tema que tractaràs en la teva sèrie per a TGNcultura i l’enfocament que hi donaràs?

Tractaré el tema de la dansa; m’agradaria poder explicar en una imatge i poques paraules com sorgeix el procés creatiu, el que passa abans de sortir a escena, per què ballem els humans, etc…

Durant tot el mes d’agost, us convidem a acompanyar la Rosa amb les vostres imatges al voltant de la dansa; poden ser noves o antigues i només cal que les etiqueteu a Instagram amb #ElFotògrafilaDansa. Cada setmana en destacarem una al nostre compte, que formarà part de l’exposició que farem al desembre sobre “El Fotògraf Convidat 2015”.

Moltes gràcies, Rosa, per les teves paraules i les teves imatges!

Entrevista: Rosa Comes
Imatges: Rosa Rovira (@lamishima a IG)