Miguel Alberto Cruz

“L’essència de Tarragona és en les seves pròpies cançons”

Entrevista a Miguel Alberto Cruz, president de l'Associació de Músics de Tarragona

Miguel Alberto Cruz Carmona ha estat guitarrista i compositor de diverses bandes com RPM, Els Pets, Nolose!, Satori -el seu projecte en solitari presentat a Nova York al New Music Seminar-; a més de productor i tècnic de so. Des de fa diversos anys és el president de l’Associació de Músics de Tarragona (aMt), una entitat creada l’any 1999. Quedem amb ell a la seu de l’associació, un despatx de l’Hotel d’Entitats.

Aquesta mateixa nit hi ha un concert a la Sala El Cau, organitzat per vosaltres…

Va ser una demanda dels mateixos socis. Cada any editem el CD Un munt d’idees amb temes de bandes locals però volíem anar més enllà del CD i intentar fer una sèrie de concerts a tot el territori. Vam pensar que el nom de “Música en marxa” era adient, i així recuperàvem altres iniciatives que havíem fet amb nom similar. En aquesta ocasió hi haurà tres actuacions de 45 minuts cadascuna: Abre ke Paso, que fan rock’n’roll; Euler, que fan metal en català i són impressionats, i Underground Spirit, que fan un pop rock maquinero molt singular. A més, el seu cantant és l’Ismi, el primer cantant dels Condons Adulerats. I tenim la intenció de buscar més bolos arreu del territori.

Precisament l’any passat es va editar el vuitè CD d’Un munt d’idees. Com va començar tot?

Encara recordo una assemblea de l’any 2000 en què vaig proposar que havíem de fer un CD multimèdia i molta gent es va posar a riure. Ara, vuit CD després, puc dir que va ser un èxit. Més de 80 bandes del territori han tingut l’oportunitat, algunes per primera vegada, de sortir en un CD. Algunes bandes, també per primera vegada, van entrar en un estudi de gravació a cost zero. En aquest CD han sortit grups com Sweet Momo, April’s Fools Day, Febrero, els actuals Bongo Botrako. Un munt de gent!

Una de les característiques principals de l’aMt és que disposa d’una estructura professionalitzada i, a més, treballa per aconseguir la professionalització del sector…

L’associació es va crear l’any 2000, quan vam començar a fer propostes perquè crèiem que la ciutat necessitava dinamització cultural musical. Necessitàvem llocs on tocar, on trobar-nos, on assajar… L’any 2008 vam fer una aposta forta per a la professionalització per tenir una mínima estructura pròpia, sense la qual avui en dia l’aMt no seria a on es troba avui. Treballem en diferents àmbits, com el concert del Dia de la Música, el Festival de l’aMt o la setmana de la formació, que enguany es farà a finals d’abril. En aquesta setmana donem eines sobre diferents aspectes interessants per als músics. Aquest any, per exemple, es tractaran temes com la facturació, una qüestió molt important, o la cura de la veu.

Quin és el funcionament intern de l’aMt?

En aquests moments l’aMt té prop de 600 socis, dels quals uns 200 són actius. Una vegada a la setmana fem una assemblea informativa per a tots aquests socis, explicant la nostra feina del dia a dia, i fem les assembles generals un cop a l’any. Aquestes assemblees setmanals són les que et donen una visió real del sector.

Dins del complex cultural de la Tabacalera, una part d’un dels magatzems estarà dedicada a la música i serà gestionada per vosaltres. En què consisteix exactament el projecte?

El projecte de la Tabacalera és fruit d’una reivindicació de molts i molts anys. Ja a mitjan dels 80 les bandes de Tarragona d’aleshores vam demanar locals d’assaig i vam estar negociant poder utilitzar l’antiga caserna dels Bombers, l’actual local de la Colla Jove. Molts anys després en els primers estatuts de l’aMt també demanàvem espais d’assaig. Després de treballar amb altres espais com la Chartreusse finalment el projecte es va tirar endavant a la Tabacalera. A l’octubre-novembre es van reprendre les obres i properament, no sabem exactament quan, l’edifici estarà fet. Hi haurà un abans i un després per a l’aMt i veurem completada la nostra aposta per la professionalització. La Tabacalera serà un espai per als músics i un pol de creació, de producció, d’exhibició, de pensament. A la planta baixa tindrem una sala polivalent de 250 metres quadrats i a la primera planta tindrem bucs d’assaig, un estudi de videocreació, etc. A banda, serà el lloc idoni per intentar oferir formació de forma continuada.

Com influeix la crisi a la situació actual del sector?

Malament. Hi ha diversos músics que encara tenen factures pendents de cobrar per part de diferents ajuntaments. I la situació és igual a tot Catalunya i a la resta d’Espanya. De fet estem en un procés de reestructuració, en què s’ha acabat allò de “pa i circ”. Per exemple, si una ciutat té necessitat d’una sala per a capacitat per a 500 persones no ha de construir un espai per a 2.000. Després el músic ha de lluitar per al col·lectiu, però també ha de ser raonable. No és ètic que un grup toqui avui per 400 € i sis mesos després et demani 10.000 €, tal com ens ha passat a nosaltres fa unes setmanes. D’altra banda, jo no pago 90 € d’entrada per als concerts d’U2 o Bruce Springsteen, tot i que m’agraden molt tots dos, perquè crec que aquests preus són un robatori. Si tots plegats no treballem així l’economia musical no té futur.

La ciutat de Tarragona s’interessa per la música?

De públic, n’hi ha, perquè si no n’hi hagués l’any passat no hauríem aplegat 2.500 persones en el concert del Dia de la Música d’homenatge a Bob Marley o no hauríem gairebé omplert l’auditori Caixa Tarragona en la presentació de l’últim CD de l’associació. Però la manera com estan actuant molts productors musicals en aquests moments a la ciutat no és bona. Aquest mateix divendres hi ha tres bolos a la vegada! No hi ha públic per a això. S’ha de dimensionar l’oferta a la ciutat de Tarragona. Les sales de concerts no ho estan fent bé i els productors de concerts d’aquesta ciutat no ho estan fent bé. En el moment en què es fan les coses sense coordinació i sentit comú l’estàs cagant. Si s’ha de fer un concert, que es faci un concert a la setmana però d’alt nivell, ja sigui de gent d’aquí o de gent de fora. I si vénen grups de fora seria bo oferir a grups locals que actuïn com a teloners dels caps de cartell.

Per què recomanaries a la gent que escolti els grups de la ciutat de Tarragona?

En primer lloc, perquè estaran escoltant el que fa el seu fill, la seva germana, el seu company, etc. I després, perquè veuran que el músic té moltes coses a dir. El músic és el termòmetre social. Tot allò que està passant en la societat el músic ho incorpora en el seu treball. El músic és un treballador, igual que ho és el senyor que ens arregla l’aire condicionat de casa. Simplement fem servir el piano, la guitarra, la bateria, la batucada, etc. per fer la música que el públic necessita, la música de les nostres vides. I els músics de Tarragona això ho fem. De fet, l’essència de Tarragona és en les seves cançons.

Hi ha talent a Tarragona?

Moltíssim, i no és cosa d’ara. Tarragona és una de les ciutats d’Espanya en què hi ha més músics per habitant. Ara mateix tenim més de 200 bandes i no arribem als 140.000 habitants. Aquesta ciutat té un encant especial per a l’art creatiu i de pensament, sigui de l’àmbit que sigui.

4 thoughts:

    • Amb el nostre telèfon mòbil la fotografia es veu correctament. Ens podries passar una captura per fer-nos una idea exacte del programa? En qualsevol cas ho revisarem. Gràcies per l’avís.

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>