Lluís Mangrané (Tarragona, 1955) forma part de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona des de la seva fundació, l’any 1993. Tot i acumular dècades d’experiència en l’àmbit de la gestió d’emergències, Mangrané reconeix que des de començaments de març viu, com tothom, uns dies insòlits. Tancat en una habitació, rodejat de pantalles i pendent constantment del telèfon mòbil, coordina les actuacions dels més de 50 voluntaris de l’entitat, que treballen de manera abnegada per contribuir a controlar la propagació de la Covid-19 a la ciutat.

Ells sempre hi són. Des de l’activació de l’estat d’alarma, han esmerçat els seus esforços a recordar, per megafonia, a la població, que cal respectar les mesures de confinament, així com també a recollir i repartir el material sanitari que col·lectius, empreses i persones a títol individual han donat per col·laborar a fer front al coronavirus. Tenen quantificades fins a 1.500 mascaretes i 80.000 guants d’un sol ús, i ben aviat donaran unes 4.000 mascaretes reutilitzables per als cossos de seguretat, personal sanitari i d’emergències.  

Mangrané explica que per tal de garantir la seguretat dels voluntaris de Protecció Civil, han extremat les mesures preventives. Treballen, sense excepció, amb guants i mascaretes, però, a més a més, cada dia, en cloure la jornada, netegen i desinfecten tots els seus vehicles. “No podem jugar ni amb la nostra vida ni amb la dels altres”, conclou.

Conscient, millor que la majoria de nosaltres, d’allò que passa a peu de carrer, Mangrané es mostra optimista amb l’actitud solidària i responsable de la immensa majoria de ciutadans. A tall d’exemple, esmenta el descens notable de l’afluència de la gent als carrers en l’última setmana, que els ha portat, fins i tot, a canviar el missatge que difonen per megafonia: “Al principi demanàvem el confinament. Ara directament agraïm a la població que es mantingui tancada, i tan sols recordem que qui incompleixi les mesures s’exposa a sancions”.

Mangrané considera que amb aquesta pandèmia “la mentalitat de moltes persones ha canviat”, i que es tracta d’un punt d’inflexió. “Abans veies, a la televisió, que a la Xina o el Japó duien mascaretes quan tenien la grip, o estaven constipats. I a nosaltres se’ns feia estrany. Segurament, a partir d’ara, tothom estarà més conscienciat”, opina. Lamenta, amb tot, que aquesta crisi hagi evidenciat, una vegada més, que l’economia d’uns pocs continuï “passant per davant de la salut de les persones”. “Entre tots ens hem d’ajudar, la lliçó d’aquesta experiència és que ens necessitem els uns als altres”, afirma.

Interessat, des de jove, per les comunicacions per ràdio i les activitats de voluntariat, Mangrané també ha treballat a la Red Nacional de Radio de Emergencia (REMER) i a Creu Roja. En aquest darrer quart de segle, a Protecció Civil, hi ha fet tots els papers de l’auca. “Quan arriba un voluntari nou, el primer que li demanem és que no perdi la calma. No cal córrer, hem d’anar en compte, perquè tothom espera alguna cosa de nosaltres. Jo ho vaig aprendre amb l’atemptat d’Enpetrol, en què també estava molt neguitós”, manifesta.

Malgrat estar ja jubilat, Mangrané manté la vocació de servei, i continua al peu del canó amb les tasques de coordinació a Protecció de Civil. En l’actualitat, entre els voluntaris compten amb persones d’edats molt diverses, compreses entre els 18 i els 75 anys, amb responsabilitats diferents, unides per la voluntat de donar un cop de mà, desinteressadament, en situacions com aquesta. Tot i que treballen sense esperar res a canvi de ningú, Mangrané admet que els agraïments que reben per part de la gent els brinden forces per afrontar, amb energies, les hores difícils que encara vindran.

Text: Enric Garcia Jardí

Fotografies: Cedides

Etiquetes: , , , ,