“Santa Tecla és intensitat”

Un membre del Ball de Cossis descansa estirat en un racó de la Part Alta, mentre una integrant del Ball de Gitanes s’agenolla al seu costat, potser per animar-lo, potser per senzillament fer-li companyia. És una de les moltes escenes amagades que s’escriuen als marges de les jornades més intenses de Santa Tecla i que l’ull del fotògraf gallec Gabriel Tizón va convertir en instantànies particulars ara fa tot just un any.

Tizón va ser el convidat a la darrera edició de La Festa als Ulls, iniciativa comissariada pel també fotògraf tarragoní Pep Escoda, que cada any convida un forani perquè descobreixi Santa Tecla amb la mirada d’algú que l’observa per primer cop. El resultat de la immersió de Tizón en la Tarragona festiva es pot veure durant aquestes festes a l’exposició “O Pulso de Santa Tecla”, a la Sala Genius del Palau de Congressos, que s’inaugura aquest 15 de setembre al vespre.

“No vaig voler informar-me sobre la festa ni mirar el treball dels meus predecessors abans de venir”, confessa Tizón, que en la seva trajectòria ha fixat molt sovint l’objectiu de la seva càmera en l’aspecte tradicional de pobles molt diversos. Mai, però, havia conegut les festes de Santa Tecla ni una manifestació tan tarragonina com els castellers. “El primer que em va impressionar va ser la intensitat amb què es viuen les festes, el respecte i la connexió entre aquells que les fan i els que les observen”, relata. Un esclat de colors per als ulls que ell, però, ha optat per retratar amb una tècnica en blanc i negre: “Sóc un home de formació analògica”, admet.

La particular galeria d’imatges de Tizón fa parades en ingredients de la festa que potser els que estem acostumats a conviure-hi cada any ja no som tan capaços de detectar. “El sexe, per exemple, és una part important ”, explica davant d’un detall de la Víbria, una de les bèsties de foc que més va enamorar el seu objectiu durant la Santa Tecla passada. “Té molta força i presència”, argumenta. Però les seves fotografies passegen també per moments a priori menys festius, com el del comerç en traspàs que reflecteix l’esperit tecler en el seu aparador tancat, o el d’una nena que plora, aliena a l’esclat d’alegria. “Tots aquests moments també formen part de la vida i la festa”.

Les actuacions castelleres són, però, el moment que Tizón recorda amb un sentiment més especial. “Em van emocionar moltíssim, tot i que crec que vaig ser incapaç de captar aquesta sensació en una fotografia”, lamenta. I tot i que el fotògraf gallec diu que no creu “en els projectes rodons”, sí que “O Pulso de Santa Tecla” ofereix aproximacions emocionants cap a les construccions de les colles locals. Retrats, plantejaments més pictòrics i, sobretot, un esforç de reflexió: “Volia centrar-me en les persones que s’hi posen avall, reflexionar perquè ho fan”.

Ara, la mirada de Tizón canvia de bàndol i estarà exposada durant aquestes festes perquè els locals l’observem i en descobrim noves dimensions. Però el cicle no s’atura, i el fotògraf barceloní Salva López serà qui es posarà en la pell de l’observador durant els dies centrals d’aquesta Santa Tecla, càmera en mà. Però per poder descobrir com es mira la festa a través dels seus ulls, caldrà esperar fins l’any vinent.