Els qui, com Joan Negrié, han anat al Festival d’Avinyó, en parlen meravelles. I no és per menys! Durant tres setmanes de juliol s’hi celebren centenars d’espectacles teatrals concentrats en diferents espais històrics del barri vell de la ciutat francesa. Precisament aquest festival d’arts escèniques és el model en el qual s’inspira el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), que del 26 al 30 de juny celebra la segona edició amb bones perspectives i la màxima il·lusió.

Avinyó és la referència i és una ciutat que té moltes similituds amb Tarragona. Amb el temps aspirem a poder fer un Avinyó 2 aquí“, explica l’actor Joan Negrié, director del FITT. Òbviament es tracta d’un objectiu a llarg termini, però Negrié i el seu equip ja han aconseguit que un equipament gestionat per ells, la Sala Trono, de només 50 capacitats, tingui prop de mig milers d’Amics i s’hagi consolidat com un espai de producció i representació de referència del sud de Catalunya.

El 2011 el FITT es va estrenar amb poc soroll, però el bon regust que van deixar les obres seleccionades, amb especial l’espectacle Dignità autonoma di prostituzione, de la companyia italiana Teatro Belini, ha permès que enguany s’hagi generat molta més expectació. “52 mecenes van aportar finançament a Verkami abans, fins i tot, de conèixer la programació del festival. És fantàstic!“, reconeix un agraït Negrié.

En aquesta ocasió el FITT ofereix sis espectacles amb un denominador comú: són propostes contemporànies i dirigides pel seu mateix autor. “A diferència d’altres festivals, nosaltres hem vist tot el que hem programat, i per això creiem que poden agradar. Busquem la qualitat, i el talent es troba arreu del món. Per això vénen moltes propostes de fora“, justifica Negrié. D’aquesta programació en destaca, per exemple, la comèdia dramàtica Los ojos, que obrirà el festival després de recollir un gran èxit a Madrid i Argentina, o la comèdia Las Julietas, en què el col·lectiu de teatre uruguaià La Morena parteix del clàssic de Shakespeare per combinar-lo amb el mític Maracanazo de 1950.

Si s’ha tingut especial cura en la selecció dels espectacles, també s’han esmerçat molts esforços en la tria dels escenaris, ja que el FITT aposta per indrets no teatrals, com edificis històrics de la ciutat. D’aquesta voluntat en surt el descobriment de nous espais teatrals. “Volem barrejar espais amb història amb teatre contemporani“, resumeix Negrié. I cada espectacle té un lloc concret assignat. Així mateix, la festa del concert de rock teatral de The Furies s’escau als jardins de Casa Canals, així com la comèdia dramàtica El loco y la camisa només combina amb la decadència ben portada de les Voltes del Pallol.

A falta de comprovar la resposta del públic, el color groc del FITT 2013 ja tenyeix bona part de la Part Alta. “Volem que es respiri ambient de festival“, assegura Negrié. De moment Avinyó continua quedant lluny, però ja es treballa per plantejar-se, a mig termini, col·laboracions amb altres festivals similars europeus per, per exemple, coproduir obres conjuntament. “El FITT pot acabar sent una font d’ingressos per a Tarragona“, diu Negrié, gens presumptuós. El 26 de juny s’aixeca el teló en els millors escenaris possibles.

Jordi Suriñach