François William Tarin Maurer, esportista suís i tarragoní d’adopció, és qui va introduir l’esperanto a Tarragona.
A finals de juny de 1911 a la ciutat de Tarragona va tenir lloc un esdeveniment que tenia com objectiu posar en el punt de mira una llengua. Aquesta llengua era l’esperanto, una llengua construïda, de caràcter internacional, fàcil d’aprendre i neutral, a la qual l’oftalmòleg Ludwik Lejzer Zamenhof (1859-1917) va donar vida a finals del segle XIX.
Sembla que fou François William Tarin Maurer (1869-1926), esportista suís i tarragoní d’adopció, amant també de la cultura i la història, qui va introduir l’esperanto a Tarragona mitjançant la impartició de classes. Aquestes eren habituals en la programació de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera, així com en altres entitats sorgides a la ciutat, precisament amb l’objectiu de difondre l’esperanto, és el cas de: TarragonoEsperanta i TarragonoKatolika. L’interès per aquesta llengua era un fet contrastat. Un any abans de la celebració del congrés i a tall de curiositat, l’Ajuntament va dotar de gramàtiques d’esperanto als agents de la Guàrdia Urbana, així com els facilità l’accés a classes presencials.
El Diario del Comercio del 19 d’abril de 1910 publicava: «Aumenta de dia a dia el entusiasmo en favor á la hermosa lengua auxiliar Esperanto en nuestra Ciudad, á la que no podía mostrarse indiferente en tal grandiosa idea universalmente aceptada. Vense muy concurridas las clases que el grupo “TarragonoEsperanta”, dá en su local (…) la asistencia de nuestra guardia urbana, quien demuestra tener mucha aptitud en pró de la lengua (…)»
Entre el 24 i 26 de juny de 1911 es celebrà a Tarragona el II Congrés esperantista de Catalunya. La ciutat agafava el relleu de Sabadell, localitat on s’havia celebrat, l’any anterior, el 1r Congrés. Per primera vegada també, i coincidint amb dit esdeveniment, es duien a terme els primers Jocs Florals d’aquesta llengua; ambdós actes quedaren inclosos dins de l’ampli programa elaborat per commemorar el primer centenari de la Guerra del Francès.
Uns dies abans de l’esdeveniment La Vanguardia del dia 10 de juny de 1911 anunciava: “Ha quedado redactado el programa en honor a los congresistas de Esperanto. El día 24 habrá recepción en el Ayuntamiento y conciertos en esperanto por el OrfeóTarragoní y el coro “El Áncora”. También habrá Juegos Florales. El día 25, misa y sermón, baile en honor de los esperantistas y fuegos artificiales. El día 26 excursión a Poblet y Santas Creus.”
En el Diario de Tarragona del 25 de juny de 1911 quedà recollit el discurs que va pronunciar l’alcalde, Pere Cobos i Roa (1858-1914), en honor als congressistes durant la recepció institucional i del qual en reproduïm un fragment:
«Esperantistas: Vuestra llegada a Tarragona para celebrarse en esta el segundo Congreso Esperantista, constituye un acontecimiento de importancia mundial, y su resonancia ha de ser grande, porque inicia nuevos horizontes en el ancho campo abierto por vuestro entusiasmo, vuestra constancia y vuestra fé en lo que atañe al desarrollo y difusión de esa hermosa lengua auxiliar que ha de prestar a la humanidad incalculables servicios (…)»
El congrés fou presidit pel radiòleg esperantista Jacint Bremon i Masgrau (1885-1960), l’alcalde de la ciutat i el president de l’Audiència. Durant la sessió d’obertura es va llegir un telegrama del Dr. Zamenhof enviat a tall de salutació.
Tres foren les sessions on nombrosos participants van debatre sobre diversos aspectes relacionats amb l’esperanto. Segons La Vanguardia del dia 25 i 26 de juny, en la primera sessió es van discutir temes com les quotes dels delegats, les votacions dels grups, algunes adhesions i el reglament. Durant el segon dia, les sessions van girar al voltant d’algunes qüestions gramaticals i també es va fer la tria dels membres que havien de compondre el comitè de Catalunya. Al matí, es va dur a terme la segona sessió i a la tarda va tenir lloc la tercera i la clausura del congrés, on es va acordar celebrar una propera edició a Vic.
La celebració del congrés fou tot un èxit per a la ciutat, segurament, perquè aquesta abraçà amb força la nova llengua. Des de l’administració, associacions i entitats diverses de la ciutat, se’n va promoure la difusió i ensenyament. La curiositat i la voluntat d’explicar al món la nostra essència va fer possible reconèixer l’esperanto com “l’instrument meravellós” mitjançant el qual “poden tots els homes comunicar llurs identitats y llurs pensaments”.
La realització d’aquest congrés no fou l’únic esdeveniment relacionat amb l’esperanto que es va viure a la ciutat. Hem parlat ja, de la difusió de la llengua durant els anys previs. En els anys posteriors, es continuaren realitzant actes diversos per promocionar-la com: l’organització d’exposicions de temàtica esperantista, la presentació de licors que duien el nom de “Likvoro Esperanto” amb l’objectiu de promocionar la llengua i la traducció de cançons populars com El Rossinyol, i quan a l’abril de 1917 va morir el pare d’aquest idioma universal, les associacions esperantistes de la ciutat organitzaren actes de reconeixement en el seu honor. Amb el pas del temps l’interès es va mantenir i al maig de 1968 es va celebrar el XXIV Congrés universal de joves esperantistes i, tot coincidint amb aquella trobada, es va inaugurar el carrer Doctor Zamenhoff. L’any 1991, Tarragona va tornar a ser escollida com a seu del XXV Congrés Català d’Esperanto. De fet, avui en dia, la ciutat compta amb l’associació activa Tarragona Esperanto, que es reuneix setmanalment, a la Cooperativa Obrera, per durant dues hores, parlar i perfeccionar aquest meravellós idioma universal.
Text: Montse Sans
Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Foto de capçalera: Ludwik Lejzer Zamenoff, autor desconegut
1 Comentari