Va Ser Notícia a Tarragona el 1927: L’incendi del Coliseu Mundial

A la matinada del dia 4 de maig de 1927 es declarava a Tarragona un espectacular incendi, les flames del qual, van arribar als trenta metres d’altura. Testimonis de diversos tripulants de vaixells ancorats al port, recollits al Diario de Tarragona i al El Día Gráfico del 5 de maig, descriuen el fet així: “Toda la Ciudad des del Puerto a la Catedral, aparecía iluminada con la rojiza claridad del incendio”; “…los tripulantes del vapor Freixas III, han manifestado que des de alta mar presentaba la Ciudad un aspecto fantástico, pareciendo que toda ella estaba envuelta en llamas”. En escassament una hora, les flames havien engolit l’edifici del teatre Coliseu Mundial.

Situat a la cruïlla dels carrers Adrià i Armanyà, era propietat dels germans Josep i Jaume Soliano, que també, just al costat del teatre, hi tenien una fàbrica de teixits. S’havia començat a edificar al juny de 1912 i al 21 de setembre d’aquell mateix any es va inaugurar. L’esdeveniment va formar part del programa de festes de Santa Tecla i va quedar recollit a la premsa del moment.

El Coliseu Mundial era un teatre d’estiu de l’arquitecte barceloní Manel J. Raspall i Mayol. D’estil “imperi”, amb una façana profusament decorada. Com la majoria de teatres, edificats a l’època, constava d’un pati de butaques amb bona amplitud i un pis. El sostre estava construït mitjançant una volta lleugera de fusta que es sustentava sobre una estructura de ferro i sobre el qual hi descansava una coberta de cartró impermeable. En una reforma posterior a la seva inauguració s’hi van afegir unes galeries laterals de llotges, tancades, a la platea, amb una capacitat per uns mil quatre-cents espectadors. El seu interior estava decorat amb gust i, segons sembla, incorporava certes comoditats, com, per exemple, un sistema de calefacció central i il·luminació elèctrica.

El diari La Tarde publicà: “Era un teatro coquetón, por el que han pasado muchas y buenas compañías (…) su platea veíase favorecida por lo más distinguido del público tarraconense.” En ell s’hi representaven tot tipus d’espectacles: concerts, teatre, dansa i ball, cinema, banquets i actes socials diversos que comptaven amb la participació de les famílies benestants de la ciutat.

El relat dels fets fou recollit pels diversos mitjans de l’època, tant de la pròpia ciutat com també de fora. La Tarde del 4 de maig, així com El Diario de Tarragona, del 5, en van fer vastes cròniques. La mateixa línia va seguir el diari barceloní El Día Gráfico, que, l’endemà del succés, en publicava també una extensa notícia.

Segons podem llegir els mitjans, a la una de la matinada havent acabat la projecció de la pel·lícula Vida bohemia, el teatre va quedar buit. A les tres i quart un veí, Pere Vernis, propietari de la vaqueria Suïssa contigua a l’edifici, va adonar-se que alguna cosa estava succeint, quan els mugits del bestiar que custodiava, el van despertar sobresaltats per la proximitat de les flames. Per evitar perdre els animals va procedir a alliberar-los i el ramat espantat es va desplaçar pels carrers del voltant, fins a arribar a la mateixa Rambla.

A les 4 de la matinada, malgrat els ingents esforços dels bombers i alguns veïns i membres dels regiments tarragonins d’Almansa i Luchana, s’ensorrà el sostre i de l’edifici ja només quedà en peus les parets del cafè, tocant amb el carrer Adrià, i una part de la façana, i la resta va quedar otalment destruïda i per la rapidesa del foc es va perdre tot el mobiliari i decorat.

A El Día Gráfico es diu: “Por teléfono se avisó (…) al cuartelillo de bomberos y a los propietarios del teatro (…), avisando también al cuartel del regimiento de Luchana y a las autoridades. Los vecinos que oyeron los pitos de los serenos salieron a la calle (…). Las autoridades acudieron tan pronto tuvieron conocimiento del suceso (…) y la policía ordenó que se desalojaran varios pisos.”

Sobre les causes del sinistre, la premsa del moment postulà algunes hipòtesis: una burilla mal apagada tirada per descuit d’algun dels concurrents de l’última sessió cinematogràfica o bé un curtcircuit en la instal·lació elèctrica. En el moment, val a dir, que també sorgiren algunes veus que apuntaren que podria haver estat un incendi provocat pels mateixos propietaris. La seva negativa a reconstruir el teatre i la utilització del solar per ampliar la seva fàbrica de teixits, carregava de raons als que eren partidaris d’aquesta versió, encara que cal dir que no era compartida per tots i que mai es va poder demostrar.

Les pèrdues materials foren extraordinàries i es valoraren en 350.000 pessetes de l’època. Els propietaris, gràcies a l’assegurança subscrita contra incendi, van poder recuperar-ne una part important, ja que van rebre de l’asseguradora «La Catalana» 200.000 pessetes. Però les pèrdues no foren sols materials, i no tots van tenir la mateixa sort; un bon nombre de treballadors van perdre la seva feina i alguns van patir “sensibles perjudicis”. El director de l’orquestra, el Sr. Andreu, va perdre tot el seu arxiu musical, i els músics van veure com els seus instruments quedaven reduïts a cendres, exceptuant el violí del Sr. Grasses, que per casualitats de la vida, aquella nit, se l’havia emportat a casa. Tant l’electricista com el guarda-roba hi van perdre, també, tot el seu material.

L’11 de maig el Diario de Tarragona publicava una carta d’agraïment dels propietaris del teatre: “Este agradecimiento, imposible definir por lo inmenso, se extiende por igual al abnegado cuerpo de Bomberos (…); a las dignísimas autoridades que con sus disposiciones evitaron un día de luto a la Ciudad; a las bizarras fuerzas del Ejército que se desvelaron para desalojar la fábrica de materiales combustibles (…); a la benemérita guardia civil, a la celosa policía, a los vecinos y público en general que rivalizaron en los auxilios desinteresados, a todos, en una palabra, nuestro sincero reconocimiento (…).”

En els seus escassos 15 anys d’història, per al teatre Coliseu Mundial, hi havien passat no només algunes de les millors companyies professionals de l’època, sinó també algunes de les companyies de teatre amateurs més destacades de la ciutat. Si havien projectat les millors pel·lícules del moment, celebrat actes benèfics, concerts, balls i banquets… L’incendi, de la matinada del 4 de maig, va deixar, des del punt de vista cultural, una mica més orfe a la ciutat i els seus habitants.

Text: Montse Sans
Imatges: Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Imatge de capçalera: Anunci de l’estrena de la pel·lícula Mare Nostrum al Coliseu Mundial. La Tarde, 9.03.1927.