Eloi Isern: “Durant el confinament hem vist com apareixien noves dramatúrgies”

Isern és el cap de producció del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), que el pròxim dimecres 2 de setembre afronta la seva 7a edició

Eloi Isern (Tarragona, 1992) és el cap de producció del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), que enguany se celebra del 2 al 5 de setembre. L’equip que fa possible aquest esdeveniment ha treballat amb intensitat durant els darrers mesos perquè, malgrat les circumstàncies, i l’ajornament del passat mes de juny, la ciutat gaudeixi, un any més, d’aquest festival de noves dramatúrgies.

“Des de l’inici de la pandèmia hem vist com les manifestacions culturals s’han continuat produint, encara que fos per mitjà d’altres canals, i com els teatres han trobat maneres de mantenir-se actius i renovar-se. En aquesta línia, aquesta vegada al FITT hem incorporat dues propostes que són fruit, precisament, del context que ens ha tocat de viure”, afirma Isern.

L’arribada de la COVID-19, i l’ús massiu de plataformes virtuals per interactuar amb els altres, durant el confinament, han tingut efectes en la manera de concebre els espectacles contemporanis. “Han aparegut noves dramatúrgies, que no substitueixen les anteriors, però que obren nous marcs de possibilitats creatives”, assegura Isern. Ell mateix conta que, com a espectador, al llarg del 2020 ha tingut ocasió de veure tot un seguit de representacions que “abans haurien estat impensables”, com, per exemple, un monòleg pensat per ser emès per Zoom.

La 7a edició del FITT compta, per tant, amb projectes innovadors que s’hauran de seguir des de casa —és el cas de La teoria de la pelvis, de Berto Cortés—, d’altres que s’organitzaran amb aforaments reduïts, en espais no teatrals, i un espectacle individualitzat, creat per Glòria Granell, que porta per títol Que se la mengin els coloms, i que és un story walker que planteja una sèrie de reflexions a partir d’una passejada pels carrers de Tarragona.

La sensació d’Isern, que està implicat en el FITT des de la primera edició, del 2011, quan s’hi va inscriure com a voluntari, és que amb el pas del temps el festival ha anat evolucionant, i s’ha atrevit a presentar “propostes més trencadores”. Amb el temps, el festival s’ha consolidat en el calendari cultural de la ciutat, i ha notat com creixia la seva massa social, que compta amb un públic fidel i amb una vintena de voluntaris. “El paper de les persones que col·laboren amb nosaltres en l’organització és fonamental”, manifesta Isern. Des del 2013, els integrants de Tornavís Teatre, una companyia de teatre jove de la ciutat, són una part clau de l’organització, com a voluntaris. “Ells, en si mateix, ja són una comunitat, tenen molt bona relació entre ells i els interessa el teatre. Són molt necessaris. Nosaltres, a canvi, els oferim accés lliure a totes les representacions, i no només això, sinó també la possibilitat de conèixer, de primera mà, com treballa una companyia professional”, hi afegeix.

Aquests dies, Isern va de bòlit. Tot i que li manquen les hores en el rellotge, reconeix que la seva feina l’apassiona. És d’aquells tarragonins que no paren gairebé mai quiets. Dirigeix, ensenya, produeix, actua. Com ell diu: “El teatre és la meva vida”. Tot i que de menut somniava amb ser astronauta, els seus amics i companys d’escola ja intuïen, aleshores, que els seus camins professionals anirien per una altra banda. “A sisè de Primària, a les dedicatòries que ens escrivíem a l’agenda, la majoria de companys de classe em van desitjar molta sort en la meva trajectòria com a pallasso, i això em va cridar l’atenció”, recorda. Posteriorment, ja d’adolescent, es va incorporar a Vis de Vanadi, el grup de teatre de l’Institut Antoni de Martí i Franquès, i des de llavors no s’ha desvinculat mai del món teatral. En l’actualitat, és el cap de producció de la Sala Trono i del FITT, és actor de Tornavís Teatre, participa en el Ball de Dames i Vells de Tarragona, dirigeix els Pastorets de la Cia. La Golfa i Vis de Vanadi, i treballa amb el personal artístic de Port Aventura, entre d’altres.    

Isern defineix el FITT com “un punt de trobada”, tant de la dramatúrgia de diferents països, com de la ciutat. “Crea comunitat, i permet que les distàncies entre artistes i públic es trenquin. Tot plegat és bonic i bo per a la ciutat”, conclou. A banda dels espectacles inaugural i de cloenda, i de les obres que són seleccionades per al certamen, el festival també compta amb tallers i altres activitats de caire socials, com els sopars. L’esforç extra d’haver hagut de programar de nou tot el festival, d’haver de canviar d’espais i de doblar funcions, malgrat el cansament, de segur que pagarà la pena.  

Text: Enric Garcia Jardí
Fotografies: Cedides

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>