Ho recordo perfectament. Cada any, el 31 de desembre, a casa em parlaven d’un misteriós home que anava pel carrer i que tenia tants nassos com dies té l’any. En la meva innocència infantil pensava com podia ser un home amb 365 nassos? El dubte, després de recórrer amb neguit algun carrer de la Part Alta a veure si el trobava, es resolia quan els grans de casa, amb un somriure sota el nas, em deien que com era el darrer dia de l’any, només tenia un nas, i per tant, podia ser qualsevol home.

Aquesta tradició, segons el folklorista català Joan Amades, es situa en la representació de l’esperit de la vegetació, una mena de degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any i que sovint era representat per l’arbre dels nassos. És una tradició amb un gran arrelament a Barcelona, però també és present en d’altres localitats catalanes amb diferents adaptacions locals, com és el cas de Tarragona.

L’any 1968, ara fa tot just 50 anys, aquell joc imaginatiu sobre l’existència del personatge estrafolari i mitològic va prendre forma real a la ciutat. La Comissió de Festes de l’Ajuntament de Tarragona, i molt especialment Joan Virgili Basora, va organitzar la creació de la figura i l’acte de l’arribada de l’Home dels Nassos. L’encarregat de crear la figura va ser Vicent Tortosa, un artista faller que també va fer els Nanos Pescadors.

L’Home dels Nassos era rebut al Pla de la Seu, on pujava en una berlina que arrossegava un cavall i es dirigia, en primer lloc, a l’Ajuntament de Tarragona, des d’on saludava a tots els congregats. La comitiva, com informa el Diario Español, anava precedida per “motoristes de la Policía Municipal y la Banda de la Cruz Roja que interpretará airosas marchas”. Després, es dirigia cap a la Rambla Nova fins a la plaça dels Carros. Allà canviava de vehicle i pujava en un cotxe Chevrolet de color groc. Tot seguit, per carretera s’adreçava cap als barris de Ponent: Torreforta, Bonavista i la Canonja, on també era rebut per la mainada.

L’any 1969, L’Home dels Nassos va tornar a sortir amb el cartonatge modificat per a alleugerir el pes i amb una camisa nova. Un any més tard, el Diario Español publicava l’Auca del Home dels Nassos, en català. La qual cosa va trobar una crítica en la secció de lector. En l’escrit, si bé es celebrava l’ús del català, també es queixava “de que nuestro idioma sea usado tan chabacanamente”.

Cinquanta anys després d’haver saludat l’Home dels Nassos com a nens, com a pares o com a avis, el personatge tornarà a sortir un cop més, puntual, el 31 de desembre de cada any. Benvingut!

Text: Jordi Piqué Padró
Imatges: Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona

Etiquetes: , , ,