Cristóbal Castro Espadas (Córdoba, 1954) va traslladar-se a Tarragona amb els seus pares quan tenia 11 anys, l’any 1965. Des de llavors, sempre ha viscut al barri de La Granja.

Actualment jubilat, va treballar durant molts anys d’operari en una empresa química.

Sempre vinculat al teixit veïnal del barri, quan es va jubilar va decidir deixar l’Associació de Veïns i donar un cop de mà a la Llar Municipal de Gent Gran La Granja, on aquest 2019 s’ha posat en marxa el projecte “Àpats en companyia”, una iniciativa que el 2020 s’estendrà també a la llar de jubilats de Sant Pere i Sant Pau.

Com va acabar al capdavant de la Llar Municipal de Gent Gran La Granja i també de l’Associació de Pensionistes?

Quan em vaig jubilar tenia clar que el meu lloc estava entre els jubilats. Sempre havia estat vinculat als moviments veïnals, però et vas fent gran i hem d’estar al lloc on ens pertoca.

Què és el que fa exactament?

Controlo que tot funcioni correctament i que hi hagi els menors problemes possibles. Això pel que fa a la llar. A l’Associació de Pensionistes organitzo sortides, activitats… El meu objectiu és que tot funcioni de la manera més familiar possible.

Però, quantes hores dedica a tot això? No se suposa que està jubilat…?

Vinc tots els dies a la llar… De 10 a 14 hores segur i ara que tenim el projecte del menjador hi ha molts dies que estic fins més tard…

Què li aporta a una persona gran venir a la llar de jubilats?

En primer lloc es troba un gran ambient familiar. Quan una persona està jubilada, ho està de la feina, això no vol dir que no pugui fer altres activitats. Algunes les organitzen des de l’Ajuntament i altres nosaltres mateixos. L’objectiu és omplir les estones buides. Així evites que la gent gran estigui sola. N’hi ha que han d’anar a buscar als nets a l’escola per donar-los el dinar, però mentrestant, passen l’estona a la llar fent amistat o trobant-se amb les seves amistats de tota la vida.

Quin tipus de gent ve a la llar de jubilats?

En els últims temps estem veient una mica de canvi generacional. L’antiga junta estava formada per gent més gran. En el moment en què hem entrat nosaltres, que som una mica més joves, hem arrossegat gent que també fa menys temps que està jubilada.

Entenc que el principal objectiu és evitar la soledat…

Està demostrat que la soledat acaba provocant malalties. És habitual que surtin notícies que han trobat a una persona gran que feia dies o setmanes que estava morta a casa seva… Desgraciadament, en el món en què vivim hi ha temps per a tot, però no per cuidar a la nostra gent gran. Aquí a la llar, i també amb el projecte dels àpats, oferim que no estiguin sols, que mengin acompanyats… És molt important per a nosaltres que la gent se senti com a casa seva, que se sentin útils. Crec que és la labor més important que podem fer per a la gent gran i, sobretot, per aquelles que estan soles.

Des de la llar detecten casos de vulnerabilitat?

Nosaltres veiem a la gent cada dia. Són molts els que venen diàriament i si, de sobte, comença a faltar tres o quatre dies seguits, el truquem i preguntem que ha passat. L’Ajuntament ha anunciat que posarà en marxa un projecte de Radars aquest 2020, però aquí fa temps que ho fem. Intentem que la nostra feina sigui com de fills a pares. Si tu fa cinc dies que el teu pare no et ve a veure, el trucaràs i et preocuparàs. És el mateix que fem nosaltres. I, a vegades, també alertem a serveis socials en el cas que detectem alguna situació de vulnerabilitat.

Què li aporta a vostè estar al capdavant de la llar?

M’omple moltíssim. Aquest és el lloc on he d’estar. Compartint la meva estona amb els veïns amb els que he estat tota la vida.

Text i fotografies: Laia Díaz

Etiquetes: , ,