Santa Tecla en 12 moments

A punt d’iniciar-se la Santa Tecla 2012 és el moment d’organitzar-se. Alguns subratllen el programa per no deixar-se res i d’altres, simplement, es guien per la memòria o l’instint. Enmig de tantes propostes us recomanem 12 moments especials de les festes (és la nostra tria, esperem la vostra!). Serveixi aquest article com a carta de presentació de Santa Tecla per a aquells que la descobreixen per primera vegada o, també, com una manera d’escalfar motors si el lector és un d’aquells que, com els protagonistes del vídeo promocional d’enguany, sempre porten l’Amparito dins:

1. La Crida i la Tronada. Acabat el senzill però emotiu acte de reconeixement, el perpetuador i l’alcalde apareixen al balcó principal de l’Ajuntament per encendre conjuntament els tradicionals Onze Morters i la primera traca de les festes. A baix, la plaça de la Font està plena de gom a gom de gent que, amb el programa d’actes rebregat, es prepara per viure amb intensitat deu dies feliçment esgotadors.

2. Santa Tecla Petita. El 19 de setembre els més menuts són els protagonistes indiscutibles de la festa i es llueixen en una cercavila que imita formalment la dels grans, però a la qual guanya per espontaneïtat. Contemplant-la, sempre queda el dubte de qui s’ho passa més bé: si els nens i nenes saltant i ballant, o els seus pares, orgullosos d’aconseguir que la tradició teclera es mantingui, com a mínim, una generació més.

3. El Retaule. Com que enguany aquesta escenificació de la vida de la Santa tornarà a tenir lloc a l’interior de la Catedral, es podrà viure novament aquell moment màgic en què els dansaires de l’Esbart Santa Tecla apareixen d’esquena al públic des de l’altar, com si cobressin vida del magnífic retaule de Pere Joan, travessen la nau central i se situen, cerimoniosament, damunt de l’escenari. Tradició i devoció en estat pur.

4. El Pregó i l’Arrencada. Un cop acabat el Pregó, els gegants, impacients, esperen la finalització de la segona tronada de les festes. Aleshores oficialment sona el primer Amparito Roca, però, desenganyem-nos, els dies previs ja ha sonat força més vegades. Sigui com sigui, les notes de la banda desperten les desenes de gegants i nanos que són esperats amb delit pels més menuts.

5. Baixada de l’Àliga. És impossible restar indiferent davant de la seqüència següent: l’Àliga, majestuosa com sempre, comença a baixar les escales de la plaça de les Cols per un estretíssim passadís. La banda de música, al darrere, fa mans i mànigues per fer camí mentre alterna peces infal·libles. Al voltant, milers de persones canten i ballen a l’uníson amb la Catedral de fons, preciosament il·luminada, com a espectadora d’excepció. La festa s’allargarà durant hores.

6. Concert vermut del 22. Les festes, enmig d’una oferta gastronòmica variada, ens proposen diferents vermuts, però el del 22 al migdia té un encant especial. Asseguts a les escales de la plaça de les Cols, mentre escoltes el tradicional concert, et trobes amb molts d’aquells amb qui vas compartir la festa la nit anterior, i amb qui compartiràs els moments més intensos a partir de la Cercavila de la tarda. Beneït parèntesi.

7. Primera representació del Ball de Dames i Vells. Hi ha gent que fa prop de dues hores de cua per assegurar-se un lloc a primera fila a la minúscula plaça homònima. Són incondicionals que no es volen perdre els primers versots del ball més mal parlat del Seguici Popular tarragoní, especialitzat a recordar amb ironia i mala llet les promeses incomplertes dels polítics i les dificultats de la vida en parella. Els dies 22 i 23 també podem gaudir, repartits per diferents indrets de la ciutat, dels altres balls parlats de la ciutat, igualment punyents: el Ball de Sant Miquel i Diables, el Ball d’en Serrallonga, el Ball de Gitanes i el Ball de Pastorets.

8. Cercavila. Us recomanem veure el Seguici Popular des del punt més alt de les escales de la plaça de les Cols. Des d’allí podreu apreciar el contrast de colors i sons que van pujant pel carrer Major. Ho tindreu complicat per intentar donar la mà als gegants o als nanos i, a més, segurament us haureu d’aixecar per deixar passar la Mulassa, entremaliada com sempre. Però val la pena. La riquesa del Seguici i l’energia de les entitats que se’n fan càrrec són, any rere any, l’ànima de Santa Tecla.

9. Professó. És la darrera de les sortides del Seguici Popular, la més llarga i la més emotiva. El complet recorregut pels carrers de la Part Alta ofereix diferents estampes estimulants, però en aquest repàs ens en quedem amb una de poc transcendent: pels volts de les 18 h a la plaça de la Font es barregen els integrants dels diferents balls i dels portants dels gegants i de les bèsties. Als seus rostres s’hi barreja el cansament d’un seguit d’hores massa intenses amb la il·lusió i l’orgull de participar activament en el moment culminant de Santa Tecla. Al fons de la plaça, a tocar l’Ajuntament, van arribant els castellers. Només amb un cop d’ull sabreu com els ha anat l’actuació del migdia.

10. Entrada del Braç. Sense cap mena de dubte, és el clímax de les festes. Quan la Relíquia s’aproxima a la porta principal de la Catedral, tots els elements del Seguici Popular executen una espectacular i atronadora ballada conjunta acompanyada per una intensa tronada i la caiguda dels oripells. Apoteosi teclera. Essència festiva.

11. Pilars de la Mercè. El menú casteller de Santa Tecla és excepcional, incloent les grans diades del primer diumenge i del 23 de setembre, escenaris de grandíssimes construccions. Però la singularitat i l’expectació amb què es viuen els pilars caminant són especials. Els gairebé 500 metres de recorregut que separen la plaça de les Cols de l’Ajuntament propicien diferents moments d’interès, però recomanem l’espectacularitat de la baixada de les escales i, especialment, l’emoció amb què es viu l’arribada dels espadats a la plaça de la Font. Els aplaudiments quan l’enxaneta de qualsevol de les colles de la ciutat saluda des del balcó són commovedors.

12. Encesa del “Visca Santa Tecla”. El foc és el protagonista indiscutible dels últims sospirs de la festa. Passada ja la mitjanit, després del magnific correfoc, les últimes carretillades fan invisible l’estàtua dels Despullats. Acte seguit, el públic no té escapatòria: pel tram central de la Rambla avança la traca, mentre que pels laterals els diables corren com mai. L’intens espectacle pirotècnic és el preludi de l’encesa del cartell lluminós on, des de molt lluny, es pot llegir “Visca Santa Tecla”. Només queden 355 dies per tornar a començar.

Foto de la baixada de la Mulassa: Marta Cascon