Fa un mes, des de Tarragona Cultura, aprofitant la celebració del 150è aniversari dels nanos més antics de la ciutat, iniciàvem un recorregut per la història d’aquests capgrossos, els Nanos Vells de Tarragona. Us vam parlar del Nano Capità en la nostra darrera entrada al T/Blog i avui, tal i com us vam prometre, ens centrarem en una de les sis parelles que constitueixen aquest conjunt de personatges del Seguici Popular tarragoní. Els protagonistes que descobrim aquest mes són una parella de nobles, a primera vista: es tracta del Marquès i la Marquesa.

Com ja vam comentar anteriorment, la història que hi ha darrere de cadascun dels Nanos Vells no és ben clara, però tant l’historiador Adolf Alegret, en el seu llibre Tarragona a través del siglo XIX (1924), com l’escriptor i historiador Joan Salvat i Bové, l’any 1971, fan interpretacions que relacionen cadascun dels nanos amb personalitats tarragonines emblemàtiques de l’època de la societat vuitcentista.

En aquest cas, Alegret apunta que la figura del Marquès és una caricatura d”El Duc’, basada en el propi Bernat Verderol, el creador d’aquesta comparsa, i pel que fa a la Marquesa, es tractaria d’un retrat d’una tavernera que es trobava a la carretera de Barcelona (actualment, la via Augusta), ‘La Clepsa’. D’altra banda, la segona teoria, la de Salvat i Bové, relaciona aquesta representació, sense ser una caricatura, amb els reconeguts nobles de la ciutat Josep Antoni Castellarnau i a la seva esposa.

marquès
Tot i la divergència d’opinions, val a dir que s’ha donat prioritat a la primera hipòtesi, perquè es creu més lògic que l’artífex d’aquest col·lectiu de personatges que desfilen amb aires d’alegria durant els seus passejos festius vulgui ser representat en alguna de les seves creacions.

Text i imatges: Laia Marín

Fonts:
> Web Agrupació de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona
> Casa de la Festa.
> Joan Salvat i Bové al llibre Los gigantes y enanos de Tarragona (1951)

marquesa