Una bloguera que arriba amb força
És filòloga anglesa i una apassionada dels llibres. Li agraden la cosmètica i la moda. Des del 2014 que té el seu “raconet” a la xarxa, un blog que, tal com ella diu, li porta feina, però que li dóna moltes satisfaccions. I és que les persones som polièdriques i tenim aficions molt diferents… i, per això, al blog de la Mercè Samper, hi trobareu tant ressenyes literàries, com informació sobre campanyes de maquillatge como apunts sobre disseny i roba.
De ben segur que la Mercè sap que, quan les coses s’expliquen amb coneixement de causa i amb autenticitat, com ella fa, és quan més arriben a les persones i quan un espai com el seu pot esdevenir un referent a la xarxa; i aquesta és la seva aposta. Per presentar-se davant nostre dins el marc de la #BlogosferaTGN, ha escollit un objecte que ha tingut entre mans molts mesos i, al cap, uns quants més…
He triat, com a bona filòloga i lletraferida que sóc, un llibre. I un que em va marcar des del primer cop que el vaig llegir i al qual li he dedicat una tesina i un projecte de tesi. Em refereixo al Dràcula del Bram Stoker. A la llibreria de casa tinc “dràcules” en català, anglès, castellà, il·lustrats, sense il·lustrar, en format còmic… El que us presento és una edició del 1993 de Wordsworth que em va portar d´Irlanda una bona amiga. I per què em fascina tant Dràcula?
Aquesta novel·la és un bon reflex de la doble moral de la societat victoriana en què fou escrita i permet ser analitzada des de diverses vessants: context històric, context literari, estructura de l’obra, tècniques narratives, paper de les dones, rol dels homes, patriarquisme, dualitat ciència/romanticisme, erotisme, amor, mort… Va marcar un abans i un després en la concepció del vampir literari. Fins i tot el gran Oscar Wilde la va definir com “l’obra de terror millor escrita de tots els temps”. Així que, en el cas que me n’hagués d’anar a una illa deserta, no m’importaria gaire si pogués endur-me amb mi el meu estimat “D”.
Aquesta setmana, la Mercè ens fa un lloc al seu racó virtual i ens porta a passejar per 3 dels seus espais preferits a Tarragona: un recinte històric que agafa vida durant el maig, una capella que a l’agost es converteix en un punt d’encontre molt simbòlic i una llibreria en què el trànsit d’escriptors i lectors és continu des de fa més de 40 anys. Els heu endevinat ja? Us convidem a entrar-hi de la mà de la Mercè!
> Consulteu el mapa de la #BlogosferaTGN aquí.
> Visiteu l’entrada aquí.
Text: Rosa Comes
Imatges: Laia Marín – Tarragona Cultura
Els bloguers que fins ara han passat per la #BlogosferaTGN han estat:
> Laia Díaz: Històries d’una càmera
> Azahara Palomares: Varmt Igen
> David Oliete
> Rosa Casas: El bloc de la Jaka
> María Sagredo: Tarragona IN
> Cultius Culturals
> Emilio Barruz
> Explay.es
> Hola Tarragona
> Carles Marquès: Escenaris de terra
> Adrià Borràs
> Antoni Coll
> Màrius Domingo: Altacapa
> Rafael López-Monné: Vistes
> Gatekeeper
> Cinta S. Bellmunt
> Carles Llop: La bola infinita
2 Comentaris